GUSPIRES

Som això, insignificants i petites

guspires. Què us pensàveu!

Un breu espai de temps

per fer una mica de llum, potser,

fins i tot, un xic d’escalfor.

Tampoc no massa! N’hi ha que

deixen un lleu rastre, discret...

Pocs el perceben, i, menys

encara, ho recorden

—la memòria sol ser fràgil—

com la llum, i l’escalfor de les

guspires...

Tot seguit retornem al lloc

d’on, tal vegada, mai

hauríem d’haver sortit.

I, del qual,

mai més en sortirem.

Pep López Badenas

desembre, 2007