Al pare,
“el tio José”, fill de Larva (Jaén)
Empolsinats camins menen vers
un mar
d’oliverars aclaparats sota
un sol implacable.
Agres i pedregosos turons
poblats de
matolls d’espart, farigola i
ginesteres;
refugi d’escurçons i
llangardaixos.
Sota la freda claror d’una
lluna d’acer,
el sagal d’onze anys -no pas
més- després
d’una dura jornada seguint el
solc de la
rella, la cal·ligrafia que
resta dibuixada
damunt la pàgina de l’extensa
i àrida
planura -la seva aula-, retorna
a la llar
conduint una parella de mules
tant
esllomades com ell, seguit de
prop
pel seu fidel ca, mestre alçant
perdius
o encalçant conills i llebres,
que
donaran sabor i un color
diferent a
les insípides menges.
El monòton soroll de les
peülles i el cant
d’un mussol solitari posen
música a
la tonadilla,
que conta uns amors
prohibits,
resolts amb la lluentor de les
navalles. Unes
migas
l’esperen al redós del foc.
A la paret
hi pengen uns rosaris.
Pep López Badenas
maig,
2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario