Kurt Vonnegut: ESCORXADOR-5







Escorxador-5
Kurt Vonnegut
Traducció: Manel de Seabra

Ed. Proa



L’autor i protagonista del llibre és el jove Kurt Vonnegut, soldat d’infanteria de l’exèrcit americà empresonat per les tropes nazis durant la Segona Guerra Mundial, l’experiència va tenir una influència profunda i  decisiva en tota la seva obra posterior.

Escorxador-5 (1969), és una novel·la antibèl·lica, descriu les peripècies de Billy Pilgrim, un personatge desorientat que en plena Alemanya nazy es despenja del seu batalló i erra entre les línies enemigues fins a ser empresonat per les tropes de la Wehrmacht a prop de Dresden on és testimoni de l’atroç destrucció d’aquesta plaça per l’aviació nord-americana. Vonnegut és capaç de convertir l’experiència bèl·lica en tot un seguit de divertides i corrosives vinyetes sense banalitzar però, els dolor de la guerra. Escorxador-5 és una novel·la divertida que no fa riure. Un llibre trist que no fa plorar. 




Kurt Vonnegut: BRESSOL DE GAT







                                    Bressol de gat 
                                      Kurt Vonnegut 
                              Traducció de Martí Sales 
   
                                     Ed. Males Herbes


Un jove periodista planeja escriure un llibre explicant el que feien una sèrie de personatges el dia que la bomba atòmica va destruir Hiroshima. Mentre busca els descendents del Dr. Hoenikker, un dels reconeguts pares de la bomba, l’atzar el condueix fins a l’illa de San Lorenzo, una república caribenya que sobreviu entre una dictadura paternalista i una religió estrafolària  anomenada bokononisme.

Teixida a base de coincidències aparentment absurdes, Bressol de gat esbossa un retrat de l’home modern en tota la seva estupidesa —que no és poca. Una sàtira social capaç de mostrar-nos algunes de les atrocitats més grans comeses per la humanitat sense que a la vegada puguem esborrar el somriure afable de la cara, gràcies a les pietoses mentides predicades per Bokonon. Desfilen tot un seguit de personatges com: nans pintors, missioners nihilistes fins a armes de destrucció massiva i terrabastalls apocalíptics.

Tota una crítica social d’allò més corrosiva embolcallada per  l’humor àcid i punyent característic d’aquest autor.






Kate Chopin: EL DESPERTAR







El despertar
Kate Chopin
Traducció d’Ernest Riera i Arbussà

Ed. COLUMNA


El llibre me’l va recomanar una molt bona amiga, lletraferida i, que per ara, no sembla pas tenir ganes de guarir-se de la seva malaltia —les lletres—, lectora empedreïda. Difícilment podria passar sense un parell o tres de llibres al seu abast.
El tema de El despertar és el d’una dona què, un bon dia, mentre està nedant al mar, pren consciència de què i de qui és ella i, a partir d’aquell moment, pren la decisió de fer i d’actuar de manera conscient i responsable d’acord amb la seva consciència i els seus principis, prescindint de qualsevol tipus de convencionalisme social.
Per a mi, el més interessant del llibre, és que està escrit per una dona, la qual cosa, permet al lectors/es d’endinsar-nos en la psicologia femenina, tal com van fer en el seu temps Virginia Woolf, Katherine Mansfield,  Edith Wharton, Carson McCullers, i la nostra Maria-Mercè Marçal.
Considero força interessant la lectura d’aquest llibre, un de més en la llista de les grans escriptores. 


UN PETIT MAS




Olga, pel teu aniversari.

Un petit mas al bell mig del camp,
al seu voltant hi creixen tota mena
de plantes i arbustos, uns pocs
arbres donen ombra al pati de la casa,
en el brancatge, es gronxen els moixons
escampant el seu cant, vigilats pels
gats què, amb posat indiferent, 
en cap moment no els perden de vista.

Al damunt, la cúpula del cel
blau, intens, immaculat,
en aquell espai infinit
amb el seu vol majestuós
les gavines dibuixen el teu nom.

                                El mar abraça l’illa, suaus onades
teixeixen una sofisticada i subtil
blonda perfilant el seu 
contorn, mentre enllà, lluny,
a la ratlla de l’horitzó, el mateix mar
malda per fondre’s amb el cel.

Dins de la casa, regna un acollidor
silenci: al fons el bastidor, al costat
un munt de fils, esperen 
que comencis a treballar-los,
combinant colors, creant
textures que donaran forma
a la teva inesgotable fantasia.

En aquell racó, el teu racó,
sembla que el temps s’hagi aturat
ha pres un altra dimensió,
què, res té a veure amb el
món absurd i embogit
què, fa temps, vas decidir
abandonar i deixar enrere.


Pep López Badenas
19 de gener del 2013