UNS LLIBRES MOLT ESTIMATS





-Un llibre important per entendre millor els autors i la seva obra.





 -Ens ajuda a entendre la maldat dels humans sense posar-nos nerviosos, amb un somriure als llavis.






- Una crítica ferotge al món capitalista des de la poesia.








- Uns Estats Units que mai han estat com volia el poeta.






 - El món contemporani nord-americà amb algunes històries autobiogràfiques de l'autora. Un món agressiu.








- Solament se m'acut una frase  "el gènesi de la literatura".







- La poeta que millor ha descrit amb la seva poesia la Vida i la Mort.









- Els dos llibres són un regal del Carles. El seu avi, Carles Salvador va estar un gran poeta del país valencià i un impulsor de la nostra llengua. Val la pena de llegir-los. 








SÓC DOLENT








Sóc dolent —pensa.
Ha fet mal —molt de mal!
Ha ferit a molts éssers
que l’estimaven.
Una mena de llop solitari.
És la imatge, el record
que en tenen d’ell algunes persones.
La que en té ell de sí mateix,
possiblement
                         amb raó.

Camina esporuguit pel món.
Amb por per tots i totes,
aquelles i aquells que coneix i tracta,
que l’aprecien i l’estimen. 
Elles i ells —pensa,
no em coneixen prou.
No saben amb qui se la juguen.
No saben,
perquè ningú els ho ha dit què,
                                         sóc dolent!


                                                                                                Pep López Badenas 
                                                                                                              març, 2018
                     

FINESTRES





poema que ningú va poder escoltar




Finestres, donen pas a la llum.
La claror ha foragitat la foscor.
Ha fugit la tenebra, la ignorància.
Transparència, no hi han obstacles
per poder albirar el món exterior,
el mateix món ens veu també a nosaltres,
a la nostra obra què, resplendent
es projecta lluny travessant les
                  FINESTRES





Pep López Badenas
maig, 2017




JULIOL







Llum, abundància, camps segats, nits càlides,
musica de festa major a les viles.
El cava espurnejant a les copes.
Alegria en els rostres.  
De tant en tant, una forta tempesta enterboleix el cel,
els torrents amb fort brogit llisquen
muntanya avall. Boscos, arbres ufanosos
d’un verd intens. Estanys empresonats a les valls
d’un profund verd-blau reflecteixen els cims llunyans.
                                          
Crits d’enjogassada mainada xipollegen ran de mar,
construint castells de sorra que amaguen
terribles dracs;  cossos luxuriosos estesos damunt l’arena
deixant-se acaronar pel sol, o nedant indolents
en les tranquil·les i acollidores aigües.
Blanques i esveltes veles d’uns vaixells
salpiquen el blau intens d’aquell mar tranquil
que s’emmiralla en el cel blau, pur i transparent de juliol.

La lluna il·lumina les càlides i curtes nits,
esmunyint-se per les finestres de les cambres,
volent fer-nos companyia. Testimoni mut
de tantes nits d’amor, de tendres carícies.
Una lluna què, quasi no té temps d’amagar-se.

El juliol no trigarà a deixar-nos.
Llunyanes imatges, records perduts, oblidats
a la memòria,  que suren de cop
                      per situar-nos on som.  



Pep López Badenas
Juliol, 2017