Foix, Brossa, Gimferrer







Foix,  Brossa,  Gimferrer
Una trobada



Jo tem la nit, però la nit m’emporta. Ert, pels verals, vora la mar sutjosa;en llum morent la cobla es sent, confosa, em trobo amb mi, tot sol, i això em conforta.
—Mestre Foix, la vostra poesia, jorn a jorn, és més profunda. Escolteu si us plau la meva resposta.
—Soc tot oïda Gimferrer. Endavant, si us plau.
D’això en diem enamorar-se a les veròniques del vespre la rifa dels somnis d’estiu tan fondament vençuts. Mai més. Aeroplans en la foscor. El cop vermell dels núvols.
—Extraordinàriament profund, amic Gimferrer. I vos, Brossa, què hi teniu a dir? No hi voleu afegir la cirereta?
—Escoleu, si us plau. I digueu-me què us sembla.
Hi ha un barret a terra amb la copa de cap per avall. Que redoblin dels timbals les tenebres. El do de l’acció i el de la paraula. Que s’esperin amb calma. Cal que el lector l’aixequi amb les dents en estrènyer els braços,d’una frontera a l’altre com manejar el mar.
Mestre Foix: —Sublim
Amic Gimferrer: —No hi ha paraules…
Joan Brossa: —La paraula transformada en màgia…!


Pep López Badenas
Als lletraferits
desembre, 2016

REIVINDICO







Enderrocar tot allò que empresona el pensament.
Reivindico veure i ser vist.
Eliminar l’aïllament.
Reivindico la fi de la incomprensió.
Poder-me apropar i que se m’apropin.
Reivindico la fi dels murs.
El respecte als artistes, a les lletres.
Tot això reivindico!  



Pep López Badenas
octubre, 2016




TEMPS






El temps, s’emporta els dies, els anys,
com l’aire arrossega les fulles seques.
També a nosaltres.
com una brisa suau que ens acarona
o com una forta tempesta
ens condueix a llocs insospitats.
A la vegada què, de manera inexorable
ens va modelant i remodelant,
talment com l’escultor
que va donant forma a la seva obra.
Quan prenem consciència
l’angoixa ens prem el cor
davant d’un futur
que amaga moltes incògnites
i una sola certesa.    

  
Pep López Badenas
maig, 2016




UN NOU HEFEST


                                            Escultura de Ferran Soriano




Els poetes juguen amb les paraules
per transmetre el seu pensament,
per fer-nos sentir les seves emocions,
els seus sentiments, les seves angoixes,
els seus anhels.

Tu, ho has fet amb aquelles planxes
metàl·liques, rígides, talment com un nou Hefest.
Les has doblegat donant-les-hi la forma
que configura el teu pensament, la teva
                                                        creativitat.
Contemplant la teva obra
ens hem acostat més a tu,
hem compartit les teves emocions,
els teus neguits, hem sentit
què, érem davant d’una obra
                  V I V A …




Pep López Badenas
A l’amic Ferran Soriano
juny, 2016