John Kennedy Toole, UNA CONFABULACIÓ D'IMBÈCILS






Una confabulació d’imbècils
John Kennedy Toole


El protagonista d’aquesta novel·la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly —un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers—, que amb trenta anys encara viu amb la seva mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX,  tan mancat de “teologia i geometria” com de “gust i decència”; un alegat trastornat contra una societat trastornada.

A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat “al mig del desori de l’existència contemporània” i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel·lícula dels germans Marx: La Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; La Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen…

Una confabulació d’imbècils, ha estat traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l’obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.

“Aquest llibre ha estat ressenyat a tot arreu, i ha enussiasmat tots els crítics. Per un cop, tots tenien raó” (Greil Marcus, Rolling Stone); “Una novel·la d’una comicitat aclaparadora… Una catedral de la farsa, El País).

Publicada per:
LLIBRES ANAGRAMA



Si teniu sentit de l’humor i sou amants de la bona lectura, gaudireu i passareu una bona estona. Molt recomanable per l’estiu i per distreure’ns de tanta grisó i tragèdies humanes que malauradament no podem resoldre.   

      

John Williams, STONER






STONER
John Williams

Tot i haver rebut el National Book Award, l’obra de l’escriptor nord-americà va restar oblidada durant molts anys. Stoner (1965) explica la història de William Stoner, un jove virtuós i discret, fill d’uns camperols de Missouri, que amb gran esforç dels seus pares és enviat a estudiar a la Facultat d’Agricultura.
Molt aviat, però, s’adona que la seva verdadera vocació són les lletres. seduït per aquest descobriment, la literatura esdevé una autèntica obsessió que el porta a renunciar a la granja familiar i a convertir-se en professor.
Entregat a l’estudi i tancat en el món universitari, on porta una vida solitària i senzilla, el seu caràcter taciturn i fred s’aguditza, van passant els anys, amb males relacions amb alguns alumnes, greus fracassos sentimentals i familiars, sense col·legues ni amics. Viu una vida grisa, plena d’errors, en la que solsament hi ha un instant digne de glòria: el moment en què descobreix la literatura, la seva única i veritable passió.
Amb Stoner, John Williams aconsegueix condensar tota una vida en una novel·la què, un cop començada es fa difícil deixar-la. Sens dubte, una obra mestra que, en paraules del narrador, recrea com “a algú se li va concedir la saviesa i al cap dels anys va trobar la ignorància”.

A través de les pàgines del llibre, els lectors d’una certa edat, és força possible que es vegin reflectits en algun dels episodis descrits, conseqüència de què el llibre ha estat escrit des de l’experiència, d’aquí, les emocions que es transmeten al lector.
Sense cap mena de dubte, ens trobem davant d’una gran novel·la.    



David Vann, SUKKWAN ISLAND





David Vann va néixer a l’illa Adak, Alaska, actualmente viu a Califòrnia i ensenya a la universitat de Sant Francisco.
És autor d’un extraordinari llibre autobiogràfic, A mile down: The true story of a disastrouscareerat de sea, l’èxit li arriba més tard, quan publica Legend of a suicide, un conjunt de relats que giren al voltant del suïcidi del seu pare i al cor dels quals gira la novel·la curta Sukkwan Island. Fenomen de vendes a França i als Estats Units. Ha guanyat nombrosos premis que l’han portat a comparar-lo amb Cormac Mccarthy. Per la qual cosa s’ha instal·lat en la primera línia dels autors nord-americans. 



Sukkwan Island
Ens trasllada a una illa salvatge del sud d’Alaska, accessible només en vaixell o hidroavió, plena de muntanyes escarpades i boscos espessos i humits. El clima a l’hivern és duríssim. Aquest és l’escenari que tria en Jim per refer la relació amb el seu fill Roy, un noi de tretze anys, a qui pràcticament ja no coneix. Després d’un seguit de fracassos personals, l’oportunitat de passar dotze mesos vivint en una cabana aïllada, enfrontats a unes condicions complicades, li sembla la millor manera de recuperar el temps perdut. La duresa d’aquella vida, però, i el defalliment d’en Jim, de caràcter fràgil i depressiu, transformen aquest viatge en un malson.
La història descriu una forta tensió dramàtica que corprèn al lector. L’autor, en aquesta història s’endinsa i explora el cor de les tenebres de l’ànima humana, construint un relat farcit de suspens i angoixa quasi insostenibles per el lector.   





Terra

Galen és el protagonista de la història. Viu amb la mare, la tia, la cosina i l’àvia. Entre ells mantenen una relació difícil. Tots ells conformen el retrat més o menys insípid i fins a cert punt plausible d’una família normal i corrent americana de la dècada dels vuitantes del segle passat.  
Galen, a causa de la seva edat, viu obsessionat pel sexe, les seves lectures son revistes pornogràfiques, la vista o el contacte de qualsevol cosa el porta a masturbar-se. La cosina no para de ridiculitzar i provocar sexualment a Galen. Aquesta finalment consenteix a portar a terme amb el seu cosí l’acte sexual. Acte que és vist per la mare de Galen.    
A la història destaquen la mala relació entre els seus membres per qüestions econòmiques: tots persegueixen els diners de l’àvia. Fet que portarà al desmembrament de la família i, al dramàtic, terrible i brutal desenllaç.



Cal fer un advertiment seriós als lectors: Les dues obres esmentades Sukkwan Island i Terra, tot i estar molt ben escrites, no són recomanables a persones molt sensibles ni propenses a patir depressions. Mentre llegia cadascun dels llibres, em resultava difícil deixar-los a mitja lectura —com he dit— estan molt ben escrits, però, a la vegada tenia ganes d’arribar a la última frase del llibre.    




 

BOMBOLLES DE FANTASIA









Al meu entorn, un munt de bombolles
flotaven gronxades per l’aire
a mesura que l’home —talment
com un mag—  les anava alliberant.
En llançava de totes mides i formes,
esfèriques, d’altres imitant
boires juganeres que la brisa
gronxava i acaronava. Transparents,
amb reflexes irisats com arco iris
flotants que esclataven quan jo,
intentava atrapar-les.

Aquelles bombolles
em van fer pensar amb aquella dona
que tant m’agradava i de cop,
          com la bombolla, es va fondre.



Pep López Badenas
agost, 2015