EL BARRET






El barret de la meva amiga
em protegia d’una pluja fina
i emprenyadora, aquella pluja
què anomenem “boira pixanera” .
Jo, em sentia com si Ella,
dolçament em cobris del tot.

El pas del temps ha anat enfortint
la nostra relació, un tracte
desinteressat, cordial, transparent
—sense embuts. De mi,
més enllà de l’amistat
ha rebut ben poca cosa.
Ella, sí que m’ha ajudat força.
Mai m’he aclarit amb l’ordinador.
El bloc el tenia descuidat,
amb el seu ajut l’he posat al dia.
Passegem, enraonem, recitem,
compartim tot un seguit d’activitats
que van enfortint de forma subtil
la nostra amistat.

Tot això, ho penso mentre
porto la closca coberta
amb el seu barret.
Ella i la seva amiga, enraonant,
em segueixen.
Sento com riuen.




Pep López Badenas
agost, 2015


No hay comentarios:

Publicar un comentario