Jorge Luis Borges POESIA COMPLETA



JORGE LUIS BORGES

Buenos Aires, 1899 - Ginebra, 1986

Poesía completa
Ed. DEBOLSILLO



Dos deberes tendría todo verso: comunicar un hecho preciso y tocarnos físicamente, como la cercanía del mar.”


Aquest volum recull tota l’obra poètica seleccionada pel mateix autor dels diferents reculls publicats en el decurs de la seva vida.

La seva poesia és com un mirall dels seus contes, i a la vegada, els contes, son un complement dels poemes. És com un joc de miralls. Difícilment s’entendrien uns sense els altres. Son també un cant a la seva terra. Veieu els següents exemples:


              EL SUR


Desde uno de tus patios haber mirado
las antiguas estrellas,
desde el banco de sombra haber mirado
esas luces dispersas,
que mi ignoráncia no ha aprendido a nombrar
ni a ordenar en constelaciones,
haber sentido el círculo del agua
en el secreto aljibe,
el olor del jazmín y la madreselva,
el silencio del pájaro dormido,
el arco del zaguan, la humedad
esas cosas, acaso, son el poema.




           AL ESPEJO


¿Por qué persistes, incesante espejo?
¿Por qué duplicas, misterioso hermano?
el menor movimiento de mi mano?
¿Por qué en la sombra el súbito reflejo?
Eres el otro yo de que habla el griego
y acechas desde siempre. En la tersura
del agua incierta o del cristal que dura
me buscas y es inútil estar ciego.
El hecho de no verte y de saberte
te agrega horror, cosa de magia que osas
multiplicar la cifra de las cosas
que somos y que abarcan nuestra suerte.
Cuando esté muerto, copiarás a otro
luego a otro, a otro, a otro, a otro…



SU ÚLTIMO POEMA

Si pudiera vivir nuevamente mi vida…
En la próxima cometería más errores.
No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más.
Sería más tonto de lo que he sido, de hecho tomaría
muy pocas cosas con seriedad.
Sería menos higiénico.
Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría
más atardeceres, subiría más montañas, nadaría
más ríos.
Iría a más lugares donde nunca he ido, comería
más helados y menos habas, tendría más problemas
reales y menos imaginarios.

Yo fui de esas personas que vivió sensata y prolíficamente
cada minuto de su vida, claro que tuve
momentos de alegría.
Pero si pudiera volver atrás trataría de tener
solamente buenos momentos.
Pero si no lo sabes, de esos está hecha la vida, sólo de
momentos; no te pierdas el ahora.

Yo era uno de esos que nunca iba a ninguna parte
sin un termómetro, una bolsa de agua caliente, un
paraguas y un paracaídas.
Si pudiera volver a vivir comenzaría a andar descalzo a
principio de la primavera y seguiría así hasta concluir
el otoño.
Daría más vueltas en calesita, contemplaría más
amaneceres y jugaría con más niños, si tuviera
otra vez la vida por delante.

Pero ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.




Andrea Maria Schenkel TANNÖD, EL LLOC DEL CRIM


Una comarca rural del nord d'Alemanya. Gent tancada en si mateixa poc amiga de comunicar-se, acaben de viure la Segona Guerra Mundial.
En una de les masies te lloc un crim. Estil narratiu: els personatges van donant la seva versió dels fets que portarà al lector al desenllaç final. L'estil narratiu de l'autora és un llenguatge de frase curta i contundent.

COM M’AGRADARIA RESTAR MORTA (Marilyn Monroe)






Oh! Com m’agradaria restar morta
i del tot inexistent.
Ja lluny d’aquí.
Però com partir? Sempre hi ha ponts.
El pont de Brooklyn, aquest, però, me l’estimo.
Albirat des d’aquell pont
tot és formós,
i l’aire és tan pur
quan hom el travessa.
Sempre sembla encalmat
tot i que els cotxes
circulin com a bojos. Per tant,
caldrà que sigui un altre pont,
tots els ponts tenen quelcom,
no recordo cap pont lleig.


Marilyn Monroe
Traducció al català
Pep López Badenas
gener, 2011

                                        

Sensacions del mercat PETONS EMBOLCALLATS




Prestatgeries il·luminades, pots
transparents arrenglerats, curulls
de caramels.

Petons embolcallats
en cel·lofana de tots colors.
Tendres besades embolicades
amb cel·lofana rosa.
Amics i amigues
petons dins de cel·lofana verda.
Riallers petons d’infants
amagats en cel·lofana irisada.
Besades de passió
dins el vermell de la cel·lofana.
Tendres petons de la mare
embolicats amb cel·lofana transparent.
Besos d’amors oblidats
enfundats en cel·lofana lila.
Petons de parents llunyans, oblidats…
dissimulats amb cel·lofana groga
Petons de compromís
amagats dins de cel·lofana gris.

Què hi posarem senyor?
...

La dolça veu de la dependenta
em retorna a la realitat.


Pep López Badenas
maig, 2013


Sensacions del mercat FRUITS SECS






Austeritat, el mot que millor
definiria aquest racó del mercat.
Un perfum subtil acarona
els sentits amb delicadesa.
Colors que recorden la sorra
del desert, els eixuts camps hivernals,
ocres i marró fosc o vermellós,
el cru, lluent com ullals de vori.
Sensacions que percebo,
que em transmet tot aquell
mosaic de saborosos fruits secs,
exposats sota una suau
il·luminació.




Pep López Badenas
maig, 2013


Sensacions del mercat FRUITES I HORTALISSES





Fruites d’esclatants colors
es mostrant luxurioses.
Enrastellades en grups
com l’elenc d’un ballet,
exhibint sense pudor
la seva exuberant bellesa,
a la vegada què desprenen
una subtil i encisadora flaire.
Pomes amuntegades en forma
de piràmide, daurades,
com enlluernadors sols.
Altres tenyides de delicats
tons rosats, fins al vermell
de sang.
Mirant-les, vaig comprendre perquè
Adam va ser expulsat de l’Edèn.
Ramells de plàtans mostren
impúdics turgents
i suggestives formes fàl·liques.
Damunt del taulell munts
d’hortalisses fresques, guarnides
amb transparents i fines gotes
de rosada, la seva bellesa, però, és breu.
El temps, igual que per
nosaltres, és implacable.




Pep López Badenas
maig, 2013




Sensacions del mercat LA PARADA DEL PEIX





Cossos allargassats, lluents com l’acer
esguarden amb ulls freds, vidriosos,
i a la vegada malignes.
Boques de mitja lluna mostren
esmolades i amenaçadores dents.
Al costat una panera curulla de cintes
empresonen rajos de lluna que reposen
damunt d’una boira de gel.
En primer terme éssers protegits amb
una potent carcassa, armats
amb fortes i aterridores pinces
vigilen tot aquell món sorgit de les
profunditats del mar.
Una potent veu de soprano
em porta a la memòria aquesta
llunyana cantarella:
Apa, noies, què encara belluga”.
No goso mirar-li els ulls,
ni la boca.




Pep López Badenas
maig, 2013




Sensacions del mercat LA PARADA DE CARN




Una dona potent,
acostumada a fer anar
les eines de tall
poca broma amb la senyora—,
amb mà ferma subjecta la peça,
amb l’altre el tallant, ben
esmolat, mesurats i compassats
moviments converteixen
la cuixa de vedella o el costellam
en sucoses racions individuals.
Què més hi posarem, senyora?
La mateixa pregunta, al cap
del dia, la repetirà un munt
de vegades. Potser no tantes
com voldria.
Veig els trossos de carn penjats
a la barra, altres reposant
damunt del taulell. No em puc
estar d’imaginar què,
pocs dies abans, tot aquell
munt de proteïnes eren
bèsties plenes de vida pasturant
per idíl·lics prats. Bé!
També n’hi han criats en granges,
què, mai han vist el sol,
alletats amb líquids artificials
producte dels laboratoris
què, molt poc, o gairebé res,
tenen a veure amb la llet.



Pep López Badenas
maig, 2013


Roser Castellà DE GENT...


 
De gent…

Roser Castellà

Publicat per: Microvolare



La Roser Castellà, ha escrit un llibre d’aparença senzilla, amb un llenguatge planer, sense floritures estilístiques, en una paraula: honest. Ambientat en el barri de Ciutat Vella, de la Barcelona de finals del S. XIX, fins la dècada dels cinquantes. La Barcelona dels seus avis, la dels seus pares. La que ella va viure i conèixer. En un seguit de relats, van desfilant els membres de la seva família, amb els seus anhels, problemes i neguits. Una colla de personatges entranyables i a la vegada pintorescos, que donaven vida al barri i als carrers. Històries —algunes— tristes, però, que la capacitat narrativa de l’autora, va narrant traient l’excés de dramatisme a la narració, què la convertiria en una mena de succés sensacionalista. La Roser, sap treure sempre la part tendre dels personatges, la qual cosa fa que el llibre es llegeixi amb gran interès i amb un somriure als llavis. Penso que cal felicitar a l’autora, i des de aquest comentari, encoratjar-la per que escrigui altres històries, mantenint aquest estil crític i tendre a la vegada. Llegiu el llibre, val la pena.



Willam Shakespeare TOTS ELS SONETS DE SHAKESPERE



Tots els sonets de Shakespeare
Traducció: Gerard Vergés

COLUMNA

El traductor Gerard Vergés (Tortosa, 1931) i premi —entre altres— del Carles Riba 1981, ha sabut combinar amb gran domini de la llengua aplicat a la poesia, l’elegància de la mètrica a les rimes del sonet anglès i la riquesa del català, emprat sense trair en cap moment el sentit del text original. No puc estar-me’n d’incloure a manera d’exemple el següent sonet.


XV

Quan penso que les coses són, de fet
i sols per un instant efímer, belles;
que l’escena del món és un sainet
governat per influx de les estrelles;

quan veig que l’home, amb plany o amb alegria,
s’escampa com les plantes sota el cel
i, orgullós de la seva vigoria,
ignora que caurà en oblit cruel,

penso, llavors, que la fugacitat
fa més brillant la vostra joventut,
veient que el Temps, amb la Vellor aliat,
del dia farà nit de solitud.

Per vós declaro al Temps lluita a mà armada:
cosa que us furti el temps, serà tornada.


Carson McCullers EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI




El cor és un caçador solitari
Carson McCullers
1940

Les millors obres de la literatura universal segle XX. Traducció de Ramón Folch i Camarasa.

Escrita quan l’autora tenia vint-i-dos anys. Publicada per primera vegada en català l’any 1965 —molt mutilada per la censura—, és una de les novel·les més destacables de la literatura nord-americana. L’autora ens descriu el seu aïllament espiritual, a través d’un personatge sord-mut, i la difícil recerca de l’amor. La problemàtica de del món sudista que mostren la tipologia de caràcters i costums d’aquest univers torturat i tancat en sí mateix, per el qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.



Carson McCullers LA BALADA DEL CAFÉ TRISTE




La balada del café triste
Carson McCullers
1951


Seix Barral - Biblioteca Breve
Traducción de María Campuzano


Un món punyent, desesperançat i profundament poètic de Carson McCullers descrits en aquest i altres contes inclosos en aquest volum. Aquest llibre necessita més d’una lectura per poder penetrar en l’univers poètic d’aquesta extraordinària autora. El conte que dona nom al llibre, és duna cruesa per part dels personatges protagonistes de la història difícil d’imaginar i, a la vegada amaguen tots ells una gran tendresa, la qual cosa, fa molt difícil poder-los jutjar. Amor-odi, estan barrejats en dosis similars, donant un resultat que ens deixa plens de perplexitat i amb el cor encongit.

Els altres contes inclosos en el llibre son els següents: Wunderkind; El jockey; Madame Zilensky y el rey de Finlandia; El transeúnte; Dilema doméstico; Un árbol. Una roca. Una nube; Reflejos en un ojo dorado; Frankye y la boda.




L.-F. Céline MORT A CRÉDIT




Mort a crèdit
(1936)

Amb una molt bona traducció al català de Joan Casas, editada en la col·lecció Les millors obres de la literatura universal del segle XX.

És més que una novel·la autobiogràfica. Ens trobem davant d’un relat d’històries escrites amb una imaginació desbordada, que relata les aventures del jove Ferdinand a França i a l’Anglaterra de la primera dècada del S. XX, on el protagonista viu tot un seguit de rocambolesques i extravagants experiències familiars, escolars, laborals i eròtiques, totes elles amaguen un rerefons farcit d’un immens afany de tendresa.


L.-F. Céline VIATGE AL FONS DE LA NIT


 

Louis-Ferdinand Céline
L.-F. Céline, pseudònim de Louis-Ferdinand Destouches, va néixer el 1894 a Courberoie. Combatent a la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit de gravetat. Doctorat en medicina l’any 1924. La seva actitud antisemita el va obligar a abandonar França el 1944, exiliat a Dinamarca fins al 1951. Morí a París el 1961.

Viatge al fons de la nit
(1932)
Editorial Proa. Traducció: d’Estanislau Vidal-Folch

És la novel·la que projectà Céline a la fama, relat d’un atac frontal i sarcàstic adreçat a tota la societat. Un relat amb força trets autobiogràfics. Céline fa girar tota l’acció de la novel·la a l’entorn d’un inoblidable personatge central -Bardamu-, retrat enlluernant i alhora esfereïdor de l’autor. Céline representa, millor que qualsevol altre escriptor del S.XX, el personatge fastiguejat, revoltat socialment i literàriament. Humà i racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, de vocabulari cuidat i immers en l’argot dels barris més desafavorits. Céline és un geni anàrquic de la llengua i un dels revulsius contra tota la humanitat benpensant.


Samuel Beckett, PRIMER AMOR




És un dels primers fruits rellevants de la decisió de Beckett d'adoptar el francès com a llengua literària. El narrador és un home que viu al marge de la societat i  que encarna moltes de les preocupacions del autor. El protagonista recorre un camí que arrenca de la tomba del seu pare i desemboca en la unió passatgera amb una prostituta. Segons va escriure el novel·lista irlandès Banville, Primer Amor  és "la narració curta més propera a la perfecció que s'ha escrit mai".



Samuel Beckett, MOLLOY



Samuel Beckett (1906-1989), nascut a Dublín i mort a París, és una de les figures cabdals de la literatura europea.  
Molloy és d'una admirable claredat en el tractament del tema cabdal de Beckett: la recerca de la pròpia personalitat. És l'heroi d'una novel·la satírica i paròdica que oposa contínuament els mots als valors que pretenen encarnar. Una de les aportacions més originals de la literatura contemporània.

EL TEU RACÓ



Enrere ha quedat l’eixordador brogit de la gran ciutat.
Altre cop has retrobat la pau del teu racó.

Els gats, a manera de salutació,
han endegat un cor de miols
tot passejant-se entre les teves cames.

El Sol, en amagar-se sota el mar
t’ha ofert l’exuberant bellesa dels
colors de l’ocàs, mentre, la Lluna,
ix emplenant la nit de suggerent
misteri.
Dins de casa, en un costat,
el teler, espera la teixidora.

Els dits s’han retrobat amb els fils,
els ulls amb els colors.

Tornes a donar formes a la fantasia
del teu univers,
la música de fons la posen l’aire
escolant-se entre el brancatge dels
arbres, el so de les onades
estavellant-se contra els esculls,
amb el contrapunt del cant de
les gavines,
què, amb airós vol dibuixen
el teu nom en aquest cel que
tant t’estimes.





Pep López Badenas
30 de desembre del 2012





L’ALÈ DELS DÉUS





Les notes arriben de la llunyania
del temps. Talment com l’alè dels déus.

El mestre, manipulant l’instrument
es metamorfoseja, la música
l’ha pres, brolla com un doll
del més profund de la seva ànima.

El nou Orfeu ofereix la melodia
a la seva estimada Eurídice
Ella, la rep i l’escolta amb complaença.
Tot l’Olimp resta atent. Fins i tot
Caront ha deixat entreoberta
la porta de l’Hades.

Els acords omplen el recinte
fent bategar els cors dels oïdors,
la màgia i el ritme d’aquells
compassos transporten
a regions màgiques, oníriques.

Els sons s’han fos amb la creativitat,

el silenci, no gosa prendre espai

a la
Música…





Pep López Badenas
per a l’amic Jordi


juny del 2013


CIUTADÀ DEL MÓN












L’île de París ha perdut un gran home.
Nosaltres, un ciutadà del món.
Georges Moustaki.
Home lliure, universal, desconeixedor
i enemic de fronteres creades
pels homes, com diu en una de les
seves cançons.

Danse tant que tu peux danser
danse autour de la terre
libre comme un poisson dans l’eau
come un oiseau dans l’air...

La seva veu transmetia totes
les cultures i colors de la Mediterrània,
el seu bressol,
com diu la cançó Le métequè,
la seva divisa.

Avec ma gueule de métequè
de juif errant de pâtre grec
et mes cheveux aux quatre vents...

L’amor va estar un capítol
important en la seva vida,
fruït del sol de la Mediterrània.
La Piaf, cantant Milord
un present per a la seva estimada.
Ho diu en la cançó.

La femme qui est dans mon lit
na plus vint ans depuis longtemps
les yeux cernés par les années...

Una dona de casa nostra, figura
representativa de la cançó, ha sabut
retre a l’home que ens acaba de deixar
el millor homenatge, traduint
i cantant les seves cançons.

Hi havia un jardí, En el Mediterrani,
Ma solitud, Sarah…

Alexandria, ciutat mítica,
on va néixer, on desitjava
reposar per sempre,
no el podrà acollir,
Una vegada més,
la intolerància d’uns homes,
cegats per creences mal enteses
i pitjor interpretades, barren
el seu darrer desig.
París,
                        la ciutat que un dia el va rebre,
que el va saber escoltar i donar-li
un nom per a la posteritat,
li obre ara, Pére Lachaise,
el darrer refugi.



Pep López Badenas

A la memòria de:
Iosif, Youssef, Joseph,
Georges Moustaki

Alexandria, 3-05-1934. París, 23-05-2013