L’ALÈ DELS DÉUS





Les notes arriben de la llunyania
del temps. Talment com l’alè dels déus.

El mestre, manipulant l’instrument
es metamorfoseja, la música
l’ha pres, brolla com un doll
del més profund de la seva ànima.

El nou Orfeu ofereix la melodia
a la seva estimada Eurídice
Ella, la rep i l’escolta amb complaença.
Tot l’Olimp resta atent. Fins i tot
Caront ha deixat entreoberta
la porta de l’Hades.

Els acords omplen el recinte
fent bategar els cors dels oïdors,
la màgia i el ritme d’aquells
compassos transporten
a regions màgiques, oníriques.

Els sons s’han fos amb la creativitat,

el silenci, no gosa prendre espai

a la
Música…





Pep López Badenas
per a l’amic Jordi


juny del 2013


No hay comentarios:

Publicar un comentario