Les
notes arriben de la llunyania
del
temps. Talment com l’alè dels déus.
El
mestre, manipulant l’instrument
es
metamorfoseja, la música
l’ha
pres, brolla com un doll
del
més profund de la seva ànima.
El
nou Orfeu ofereix la melodia
a
la seva estimada Eurídice
Ella,
la rep i l’escolta amb complaença.
Tot
l’Olimp resta atent. Fins i tot
Caront
ha deixat entreoberta
la
porta de l’Hades.
Els
acords omplen el recinte
fent
bategar els cors dels oïdors,
la
màgia i el ritme d’aquells
compassos
transporten
a
regions màgiques, oníriques.
Els
sons s’han fos amb la creativitat,
el
silenci, no gosa prendre espai
a la
Música…
Pep
López Badenas
per
a l’amic Jordi
juny
del 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario