CIUTADÀ DEL MÓN












L’île de París ha perdut un gran home.
Nosaltres, un ciutadà del món.
Georges Moustaki.
Home lliure, universal, desconeixedor
i enemic de fronteres creades
pels homes, com diu en una de les
seves cançons.

Danse tant que tu peux danser
danse autour de la terre
libre comme un poisson dans l’eau
come un oiseau dans l’air...

La seva veu transmetia totes
les cultures i colors de la Mediterrània,
el seu bressol,
com diu la cançó Le métequè,
la seva divisa.

Avec ma gueule de métequè
de juif errant de pâtre grec
et mes cheveux aux quatre vents...

L’amor va estar un capítol
important en la seva vida,
fruït del sol de la Mediterrània.
La Piaf, cantant Milord
un present per a la seva estimada.
Ho diu en la cançó.

La femme qui est dans mon lit
na plus vint ans depuis longtemps
les yeux cernés par les années...

Una dona de casa nostra, figura
representativa de la cançó, ha sabut
retre a l’home que ens acaba de deixar
el millor homenatge, traduint
i cantant les seves cançons.

Hi havia un jardí, En el Mediterrani,
Ma solitud, Sarah…

Alexandria, ciutat mítica,
on va néixer, on desitjava
reposar per sempre,
no el podrà acollir,
Una vegada més,
la intolerància d’uns homes,
cegats per creences mal enteses
i pitjor interpretades, barren
el seu darrer desig.
París,
                        la ciutat que un dia el va rebre,
que el va saber escoltar i donar-li
un nom per a la posteritat,
li obre ara, Pére Lachaise,
el darrer refugi.



Pep López Badenas

A la memòria de:
Iosif, Youssef, Joseph,
Georges Moustaki

Alexandria, 3-05-1934. París, 23-05-2013

No hay comentarios:

Publicar un comentario