Passem les hores enraonant,
recordant vells temps,
la conversa és tot un seguit
d’imatges tèrboles, distorsionades,
còncaves i convexes
com les que reflecteixen
els miralls dels parcs d’atraccions.
Hi ha temes que no s’enceten
—no convé— talment
com si no haguessin existit.
Amb els anys, els dos, hem deixat
un munt de gent al darrera,
com soldats sobrevivents
tornats d’una cruenta guerra.
Una dura lluita per subsistir
i tirar endavant la família.
Els nostres esguards es creuen.
De ben segur què pensem el mateix.
—Tens més arrugues que jo.
L’any vinent,
altre vegada ens retrobarem,
potser…
Pep López Badenas
agost, 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario