Imatge: Aurora Gassó
Imatges
imprecises atrapades a la memòria.
El
teu esguard reflecteix la tristor acumulada
de
tota una vida, intensa, dura, marcada pel
dolor
i el teu silenci.
Pàgines
amargues que sols tu coneixies.
Ningú
va tenir-hi accés. Sols el teu silenci,
fidel
company. Unes restes anònimes reposen
oblidades. De
ben segur ningú les visita,
ni
els hi porta flors.
Vas
parir i alletar dos fills què, delerosos
buidaven
el teu pit; estimaves i tenies cura
d’un
tercer que no havia sortit del teu ventre.
Amb
el teu silenci esguardaves el futur.
Mirar
enrere no tenia sentit.
El
temps no té aturador, aquells infants
van
créixer i feren el seu camí.
El
teu company, seguint les lleis de la
natura
et deixà. Vas quedar-te sola
amb
el teu silenci –sempre ho havies estat.
Sense
molestar. Sense retrets. A qui... Per què?
Tu,
també vas marxar, sola, amb
el
teu silenci...
Pep López Badenas
juliol,
2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario