CEPS I SARMENTS








Al vell mig d’una terra eixuta, agre,
conreada amb abundoses suors,
música de renecs, i brogit de motors,
emergeixen amb ràbia formes
obscures, turmentades urpes amb
voluntat d’esgarrapar aquell cel que
les contempla impassible, indiferent,
amb l’esguard del senyor que mira
al servent sense veure’l.

Malgrat tot, aquella munió de
sarmentoses i ombrívoles xarpes,
lliuraran generoses el fruit a l’ésser
que tant se’ls assembla, de rostre colrat
i membres castigats i maltractats
per la mateixa força, insensible i
implacable què, poc a poc els ha
anat cisellat fins a donar-los
el mateix aspecte.

Arribat el temps que el sol té mandra
de llevar-se i pressa per ajocar-se,
quan les hores de foscor semblen
no tenir fi, altra volta, se’ls despulla dels
                                 inútils sarments i, aquelles quimèriques
i turmentades garres, amb un xic més
d’alçària i ràbia acumulada, tornaran
inútilment a voler esgarrapar aquell
cel del tot inabastable i absolutament
inaccessible.


Pep López Badenas
agost, 2008 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario