LA ROCA





Vent, pluja i ones desfermades
s’estavellen contra la roca
què, s’alça ferma al mig del mar
desafiant els elements.

El pas dels anys no perdonen,
han anat deixat la seva empremta.
La roca, però, es mantén ferma.  

Un dia, la tempesta
esclata amb tota la seva fúria,
disposada a abatre l’altiva roca.

Fou un combat sense treva.

A l’alba,
al bell mig de les tranquil·les aigües
apareixien les restes de la roca,
                                        erta, abatuda.                                                      





Pep López Badenas
juliol, 2016


No hay comentarios:

Publicar un comentario