FRANCESC GARRIGA








apago els llums i tanco finestrons
cada dia més lent, més en silenci,
i encara queden per tancar
les portes més pesades
i els llums més alts

si fos un nen
m’enfilaria als pins.

les meves mans baldades,
i uns peus porucs no aguanten
camins de roca ni rodals d’ortigues

ja em costa tancar portes
i apagar llums.

i em sento un nen.

no ho sóc.

segur que si pogués
m’enfilaria als pins.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario