CINC ROSES





L’alba semblava endarrerir
la sortida, aquella claror
il·luminarà un dolorós succés.
El temps però, no té aturador.

Uns peus descalços
amb pas suau, caminen com besant
el terra. Fan el darrer viatge.
Cants d’aus matineres
reben el nou dia alienes a la tragèdia.

La marcialitat de les botes
de l’escamot envolten
al personatge que els segueix
amb esguard serè.
Arribats al punt, obeint
l’ordre atura el pas.
Mira aquells homes
que té al davant, a poques passes,
autòmats atents a les ordres
del capitost. El brogit de la descàrrega
es confon amb el clam de
Visca Catalunya!
Esquinça el silenci que ha fet emmudir
el cant de les aus. Segant aquella vida
dedicada a construir un país
on la paraula Llibertat
no hauria estat una utopia.

L’home resta estès al terra,
del pit brollen cinc taques roges
               cinc roses.


Dedicat a la memòria del President Lluís Companys en el setanta-cinquè aniversari
del seu afusellament.


Pep López Badenas
octubre, 2015
 


No hay comentarios:

Publicar un comentario