ANTON P. TXÈKHOV


                                                                            Oli de Osip Braz





Anton Txékhov
Anton Pàvlovitx Txékhov Taganrog, 1860Badenweiler, 1904
Un dels grans autors de la literatura russa, excel·lent narrador i un indiscutible referent com a dramaturg. De la seva creació teatral cal destacar Ivanov (1887), fou el seu primer gran èxit, seguit de La gavina (1896), L’oncle Vània (1897), Les tres germanes (1901) i L’hort dels cirerers (1903). Totes elles peces cabdals del teatre rus i l’escena internacional.
La seva extensa obra de narrador s’inicia amb el recull Contes de tots colors (1886), cal destacar altres dos reculls En el capvespre i Discursos innocents (1887), seguit de Contes (1889).
Llicenciat en medicina que exercí de forma filantròpica. Creà escoles per infants camperols. La seva salut es veié afectada per la tuberculosi, morí en el balneari alemany de Badenweiler.
El conte de Raymond Carver Tres rosas amarillas, Compactos Anagrama nº 153, fa un relat magistral de les últimes hores de Txékhov.
La professora Elena Vidal ens endinsa en l’extraordinària i representativa prosa de l’autor en la seva novel·la La estepa (1888). Una narració que recrea l’atmosfera i els perfums dels paisatges d’aquesta zona, així com la sensació de melangia del poble rus, Un d’aquells relats que “hom escriu per a sí mateix”, en paraules de Gorki.
Una cacera dramàtica, novel·la traduïda al català per Andreu Nin l’any 1936
El pavelló número 6, un veritable relat txekhovià de contingut ètic i filosòfic; més una tria de contes que posen de manifest les seves conegudes facultats narratives, què el convertiren en el que ha estat anomenat el pare del conte contemporani, referent de gran quantitat d’escriptors que el van precedir.
Els contes esmentats estan en el volum n. 16 de Les millors obres de literatura universal. Ed. 62 i “la Caixa”


El volum 42 de QUADERNS CREMA conte una altre selecció de quinze contes tots ells d’una qualitat extraordinària, destacaria tres títols —sense desmerèixer en cap moment la resta— serien: La condecoració, Els estiuejants i Vanka. La selecció i traducció ha anat a càrrec d’Anna Estopà.     

L’obra de Txékhov i la seva influència

Les obres teatrals de Txékhov representen una pedra de volta de la dramatúrgia de tots els temps. A l'inici del segle XX, el director teatral Konstantín Stanislavski elaborà una nova metodologia de l'art dramàtic, per adequar-lo a l'expressió dels estats d'ànim complexos, emocionals de personatges aparentment quotidians, però posseïdors de facetes atribuïbles a qualsevol ésser humà.
Pocs mesos abans de morir, Txékhov va dir a l'escriptor Ivan Bunin que creia que la gent continuaria llegint-lo només set anys. «Per què set?» preguntà Bunin. «Bé, set i mig,» va respondre Txékhov. «No està malament. Em queden sis anys de vida».
L'hort dels cirerers en l'any de la seva mort li van mostrar fins a quin punt havia guanyat l'afecte del públic rus —des d'aleshores va ser la segona personalitat literària de Rússia, només per darrere de Tolstoi, qui va sobreviure-li sis anys— però després de la seva mort la fama de Txékhov encara va créixer més i més.
Un dels primers estrangers a lloar els drames de Txékhov va ser George Bernard Shaw, qui va subtitular la seva obra La casa de l'angoixa "Una fantasia a la manera russa sobre temes anglesos" i va detectar similituds entre la situació de la classe terratinent anglesa i la de la russa segons la descrivia Txékhov: «la mateixa gent agradable, la mateixa i absoluta futilitat».
Als Estats Units, la reputació de Txékhov va començar a créixer en part a causa de la influència del Sistema Stanislavski, amb el seu concepte de sub-text. «Sovint, Txékhov expressava el seu pensament no a través dels diàlegs,» va escriure Stanislavski, «sinó en les pauses, o entre línies o en rèpliques consistents en un únic mot... els personatges sovint senten i pensen coses que no expressen en els diàlegs».
L'any 1981, el dramaturg Tennessee Williams adaptà La gavina com El quadern de Trigorin.
Actualment Txékhov és el dramaturg més popular després de Shakespeare als països angloparlants; però hi ha escriptors que creuen que els seus contes representen la seva major aportació. Raymond Carver, que va escriure el conte Tres roses grogues, sobre la mort de l'escriptor, creia que Txékhov era el millor de tots els contistes.


Els contes de Txékhov són tan meravellosos (i necessaris) avui dia com quan van aparèixer per primera vegada. No és només l'immens nombre que en va escriure — pocs escriptors, o potser cap, n'han escrit més — és la impressionant freqüència en què va escriure obres mestres, contes que ens encoratgen i alhora ens satisfan i ens colpeixen, excitant les nostres emocions de la manera en què només l'art vertader ho pot fer.


Virginia Woolf s'inspirà en la qualitat única d'un conte de Txékhov per escriure The Common Reader:


Però, això és el final?, ens preguntem. Tenim la sensació que hem passat per alt els senyals, o com si una melodia s’hagués aturat de sobte sense l’espera’t acord de conclusió. Aquests contes estan inacabats, diem, i procedim a bastir una crítica basada en l'assumpció que els contes han d'acabar de manera recognoscible. Fent això llancem la qüestió sobre la nostra agudesa com a lectors. Quan la melodia és familiar i el final emfàtic —amants units, malvats vençuts, intrigues desvetllades— com en la major part de la literatura victoriana, les coses no van malament, però quan la melodia no és familiar i el final és una nota d'interrogació o simplement la informació que es van posar a parlar, com en el cas de Txékhov, ens cal un gosadíssim i despert sentit literari per a poder escoltar la melodia, i en particular aquelles darreres notes que completen l'harmonia.


Obra teatral
Ivànov  - 1887
L'ós (1888)
La gavina  - 1896
L'oncle Vània  - 1899-1900

Traduccions catalanes
Contes, Quaderns Crema, nº42, 1995.
Una història avorrida, Minuscula, 2010.
L'estepa i altres narracions, Edicions 62, nº16, 1991.
Les tres germanes, Aymà, S.A. nº24 Trd. Joan Oliver
Les tres germanes, Proa, 2005, trad. Narcís Comadira.
L'oncle Vània: escenes de la vida rural en quatre actes, Edicions del Mall, 1983, trad. Feliu Formosa.












No hay comentarios:

Publicar un comentario