Adeline Virginia Woolf (de soltera Stephen);
nascuda a Londres, 25 de gener de 1882 – morta a Lewees, Sussex, 28 de març del
1941.
Novel·lista, assagista, escriptora
de cartes i editora. Considerada com un dels referents literaris més destacats
del segle XX. Membre del grup Bloomsbury. Els seus llibres més representatius
son: Mrs. Dalloway, La senyora
Dalloway (1925), traducció de Dolors Udina, Editorial RBA LA MAGRANA. To the lighthouse, Al far (1927),
traducció d’Helena valentí. Edicions Proa. Between
the Acts, (1941), Entre els actes, traducció de Marta Pera, edicions 62 “la
Caixa) nº34.
La sobtada mort del seu pare quan
Virginia tenia 13 anys, va provocar la primera de tot un seguit de depressions
que patiria en el decurs de la seva vida. Aquesta inestabilitat, sovint va
influir en la seva vida social, de tota manera l’activitat literària continuava
amb poques interrupcions fins el tràgic moment del suïcidi.
El 28 de març de 1941, va
llançar-se al riu Ouse, a prop de casa seva. El seu cos no fou trobat fins el
18 d’abril. Les restes foren incinerades i enterrades sota un arbre a Rodmell,
Sussex.
Darrera nota de comiat
adreçada al seu marit Leonard Woolf
“Sento
que novament tornaré a embogir. Crec que no podem passar altre vagada per una
d’aquestes terribles èpoques. I aquesta vegada no puc recuperar-me. No puc
concentrar-me, començo a escoltar veus. Aleshores faig el millor que em sembla
que puc fer. Tu m’has donat la màxima felicitat possible. En tots els sentits
has estat tot el que qualsevol podria desitjar. Fins l’arribada d’aquesta
terrible malaltia no crec que dues persones pugessin ser més felices. No puc
lluitar més. Sé que estic destrossant la teva vida, però, sense mi, tu podràs
treballar. Ho faràs, ho sé. Ja veus que ni tan sols puc escriure aquesta nota
acuradament. No puc llegir. El que vull dir-te és que tota la felicitat de la
meva vida te la dec a tu. Has estat absolutament pacient amb mi i increïblement
bo. Vull dir-t’ho –ho sap tothom. Si algú em podia haver salvat hauries estat
tu. Ho he perdut tot menys la certesa de la teva bondat. No puc seguir
destrossant la teva vida per més temps. Dues persones no crec que haguessin
pogut ser més felices del que ho hem estat tu i jo. V.”.
L’obra literària de Virginia Woolf va rebre sens dubte la influència de Marcel Proust i de James Joyce. El que la fa destacar entre els autors contemporanis és la recerca per trobar un nou camí per a la novel·la, allunyant-se i deixant de banda el realisme imperant i també la tant usada descripció dels personatges.
Virginia Woolf està considerada com un veritable referent renovador de la prosa anglesa.
El 1929, publicà l’assaig A Room of One’s Own, traduït en castellà
com Una habitación propia. Publicada per Seix Barral el 1997. En el llibre es
pot llegir una frase de l’autora que ha esdevingut famosa: “Una dona ha de tenir diners i una cambra pròpia si vol escriure
ficció”. L’autora fa referència a les dificultats que tenien les dones que
volien escriure per desenvolupar-se en el món literari dominat pels homes.
La
senyora Dalloway (1925), Traducció de Dolors Udina, RBA LA MAGRANA
nº 335
Londres, un dia de juny de 1923.
La senyora Clarissa Dalloway, instal·lada en la cinquantena, esposa d’un
important membre del Parlament britànic, mare d’una filla adolescent i
amfitriona perfecta, està atrafegada en l’organització d’una festa que ha de
celebrar a la tarda. Durant els preparatius va amunt i avall de la capital
anglesa, troba amics i coneguts, es replanteja fets del seu passat: la relació
amb un antic pretendent, amb una amiga afectuosa… En el decurs de la mateixa
jornada, però lluny de la laboriositat festiva de la senyora Dalloway, un
veterà de la Primera Guerra Mundial, Septimus Warren Smith, intenta gestionar
com pot els horrors al·lucinatoris que el turmenten i la marginació social en
la que ha caigut.
Partint d’aquestes dues trames
antagonistes, puntejades per salts enrere en el temps i que només s’uneixen a
la fi d’una manera colpidora i subtil, Virginia Woolf construeix una de les
novel·les emblemàtiques del modernisme literari anglès. Fent servir de manera
pionera noves tècniques narratives i innovadores com el monòleg interior, la
polifonia, el detallisme líric, donant una visió exhaustiva de la realitat,
explorant a la vegada el món interior dels personatges. Resultat: una novel·la
impecable, plena de virtuosisme, sensibilitat i d’intel·ligència narrativa.
Al
far (1927), traducció d’Helena Valentí. Edicions Proa nº 216. Cinquena
novel·la de Virginia Woolf. Tota una fita en el que ha estat anomenat el
modernisme anglès. El text està centrat en la família Ramsay i les seves
visites a l’illa Skye a Escòcia, entre els anys 1910 i 1920. De manera hàbil
manipula el temps, a la vegada què fa una profunda exploració psicològica dels
personatges.
Entre els actes (1941), fa un magnífic resum de les seves
principals dèries: la transformació que l’art pot influir a la nostra vida,
l’ambivalència sexual i la reflexió a l’entorn del flux del temps i de la vida.
És el més líric dels seus llibres, escrit en bona part en versos.
Novel·les
Jacob's Room (El cuarto de Jacob, 1922).
Orlando
(1928).
Correspondència
Congenial Spirits: The Selected Letters (1993)
The Letters of Virginia Woolf 1888-1941 (seis volúmenes,
1975-1980)
Paper Darts: The Illustrated Letters of Virginia Woolf
(1991)
Una selecció de les seves cartes han estat publicades el
1993 per l’editorial Lumen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario