DISSET ANYS





                                     Disset anys, un número bonic.
Indivisible —diria el profe de mates.
Miro enrere…
La infantesa ha quedat enrere.

Ara
el meu cap és ple d’il·lusions,
projectes
que voldria fer realitats.
Crec
que puc aconseguir-ho.

L’amor, fa bategar el meu cor
amb força, amor net, ampli,
farcit de generositat, sense límits.

Sentiments,
treball,
projectes,
dificultats a vèncer,
objectiu a assolir.

Ara
assaboreixo els meus
Disset anys!





Pep López Badenas

A l’Alba, pel seu aniversari,
6 de setembre del 2016 


1 comentario:

  1. Un poema deliciós, Pep! Penso que farà molt feliç a la teva neta.

    ResponderEliminar