Juny, solstici
d’estiu.
Nits minses.
La llum malda per donar
la volta
a l’esfera del
rellotge.
L’estiu s’acomiada de
la primavera,
talment com aquesta
va fer-ho de
l’hivern.
La tardor també ho
farà amb l’estiu.
Penso en les estacions
que en el decurs del
temps he acomiadat,
en tot allò que ha
quedat enrere.
Miro el cel. La
lluna, indiferent,
fa la seva cursa, mai
s’atura.
Diuen els astrofísics
què:
“Mai
és estiu a la lluna.”
Pep López Badenas
juliol,
2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario