LEONARD COHEN






Escolto les teves cançons,
llegeixo les lletres. Em costa
entendre-les —la teva llengua no era la meva.
Tot i així, m’agrada sentir la teva veu, fonda,
com un so que arriba de la llunyania
de les teves vivències. Que van ser-ne moltes.
Ara, no podem fer altre cosa què,
escoltar una i altre vegada la teva veu,
greu, explicant la història de Suzanne,
el teu crit a la Democracy,
l’aventura al Chelsea Hotel, o bé, el goig
de l’Halleluja, tot i que a mi, m’agrada
el so i el ritme de A Thousand Kisses Deep.
D’una manera discreta,
amb poc soroll, vas saber viure,
treure-li suc a la vida.
Hauríem estat uns bons col·legues!
Tu, portaves un feix
d’anys a l’esquena. Jo, déu nido.
Tornaré a escoltar Suzanne,
potser alguna més…
No et dic adéu, per mi, sempre
seràs un referent, un company
de tardes grises i plujoses.



Pep López Badenas
A la memòria de Leonard Cohen
novembre, 2016


No hay comentarios:

Publicar un comentario