Vaig fer-me a la mar tot albirant
el primer raig de llum des d’un port
qualsevol. D’aleshores ençà
quant de temps ha passat!
quant de temps ha passat!
He travessat totes les aigües,
atracat a tots els ports.
El sol i els vents
han colrat la meva pell,
donant-li l’aspecte de vell llop
de mar, cul de taverna de qualsevol
port. A l’esquena un munt
d’experiències —no totes agradables—
han deixat profundes nafres
que romandran
per sempre més en el record.
No cal dir que també hi van haver
dies de gaudi, de joia,
de goig, tot escoltant l’encisador
cant de les sirenes.
Jorns de brega esquivant les tempestes
que Posidó m’endegava per distreure
el seu ensopiment. Finalment, el Déu, tenia dues
opcions, fer naufragar el meu fustam
enviant-me a l’abisme, o bé, donar-me
una treva fins la propera ocasió.
Són així els déus!
Ara però, ja, tot resta lluny.
Un munt de records
barrejats a la memòria.
Les llums del port s’albiren a l’horitzó.
El final de la travessa és a prop.
Pep López Badenas
març, 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario