PRESENT




                            Present
mancat de futur,
un munt d’anys a l’esquena,
una joventut llunyana què,
fa temps va esmunyir-se,
com els diners i el sostre.
La família
resta lluny, lluita per sobreviure.
Uns pocs amics —a estones—
donen color a la vida
fent-la més suportable.
Sortosament, els llibres
omplen hores,
allunyen la solitud.

L’amor
resta lluny del meu abast.
No recordo quan fou l’última
vegada que vaig acaronar una dona,
sentir la dolçor d’uns llavis
fosos en un bes, la tendresa
d’una carícia,
l’escalfor d’un cos
oferint-me el seus encants…

Ara, tot això, no son altre cosa que
quimeres de vell.
Records inabastables
perduts en el passat…


                                                                   Pep López Badenas 
                                                                              juny, 2013


2 comentarios:

  1. Formidable Pep, tens sensibilitat i tendresa, ets un poeta de cap a peus. Benvingut al món del blog, et trobavem a faltar.

    ResponderEliminar