Vent, pluja i ones
desfermades
s’estavellen contra la roca
què, s’alça ferma al
mig del mar
desafiant els
elements.
El pas dels anys no
perdonen,
han anat deixat la
seva empremta.
La
roca, però, es mantén ferma.
Un dia, la tempesta
esclata amb tota la
seva fúria,
disposada a abatre l’altiva
roca.
Fou un combat sense
treva.
A l’alba,
al bell mig de les
tranquil·les aigües
apareixien les
restes de la roca,
erta, abatuda.
Pep López
Badenas
juliol, 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario