FRANCESC GARRIGA

apago els llums i tanco finestrons

cada dia més lent, més en silenci,

i encara queden per tancar

les portes més pesades

i els llums més alts

si fos un nen

m’enfilaria als pins.

les meves mans baldades,

i uns peus porucs no aguanten

camins de roca ni rodals d’ortigues

ja em costa tancar portes

i apagar llums.

i em sento un nen.

no ho sóc.

segur que si pogués

m’enfilaria als pins.