La guineu, com tots els
dies cerca
el rebuig de menjar que
la mestressa
llença al seu racó. Els
gossos, tot d’una borden,
han ensumat la seva
presència.
La guineu els esguarda
indiferent,
segueix menjant, sense
presa.
Ella, és lliure. Els gossos,
no.
Mentre, els dos amics
enraonen,
recorden vells temps,
èpoques passades
què, ja, a ningú no
interessen.
Qui sap quan de temps
seguiran airejant
les seves històries,
mentre, a l’horitzó
es perden els darrers
rajos de claror,
la guineu marxa.
Pep López Badenas
agost,
2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario