JOAN COLOMINES i PUIG






Joan Colomines i Puig
Barcelona, 1922, metge de professió; autor d’una nombrosa obra poètica: A tres veus (1962), Suburbis, Cançons al meu país (1964), Cançoner català d la resistència (1967), Poemes clam, La vida a cada pas (1968), Entre la multitud (1971), Crònica (1975), Anna com Formentera, El jardí (1979).
AUTORETRAT inclou Un vol a Nova York (1984) i Crònica bis (1986).



 

ANNA COM FORMENTERA
(1979)


AGAFATS A LA PROA

Agafats a la proa
a l’aire cabelleres
pel  sud enllà d’Eivissa
escrutem l’horitzó.
Al lluny siluetada
l’illa dels vents espera.
La costa com s’apropa
des de l’espalmador!
Els corrents s’entrelliguen,
i com brama l’escuma!
Ja veig el port. Ja hi som!

Carretera allargada
Sant Francesc tot església.
la blancor d’una cambra.
El neguit se’ns allunya
i l’instant se’ns atura;
rituals de la lluna
fem la dansa del foc.
Daurades cabelleres
i nueses obscures,
al so de la guitarra
punteja el cant del corb.


Com nàufrags a l’arena
caminem llargues platges.
Pels boscos, solitaris,
espantem bestiar.
Trepitgem dragoneres
dins les muntanyes d’algues,
de sota una figuera
collim la flor del card.
I del capvespre a l’alba,
al llarg de les nits clares,
travessem estanys.

Dalt del far de la Mola
al dret de Berberia
horitzons recollim.
Hem vingut, no per sempre,
hi ha la gent que s’espera.
Agafats a la popa
del vaixell que ens retorna
pel pas del Trucador,
el neguit se’ns apropa;
mentre l’illa s’esfuma
enllà l’Espalmador.





 
 



SOTA LA NIT D’AGOST

Sota la nit d’agost
—cada cop més enllà—
el molí vell, l’església.
el cafè de la plaça
i el lliri de la carn
verge de sol. encara.
Érem sols vora mar.
I a l’altar. i en el cel
ple de nit. caderneres.

Entre mig les estrelles
fruïrem. com l’amor.
espiats de la lluna
que dins nostra es fonia.
Ens beguérem d’un glop
el nèctar de la nit.
L’endemà els verderols
preguntaven per què
fou matí tan de pressa.

El rocam de seguida
cremava de roent,
botejaven dofins,
sargantanes fugien
per la lletrera borda.
Dèbils crecs, com oïm
a la nit, percebíem
de les coses el néixer.
Paradís, com un somni.

Restes tu, restes tu,
i els records que jo duc,
i el demà que endevino
d’haver-lo tan viscut.
Nits d’agost  tornaran
com la mar altre cop
el roig corall durà.
Com altre cop ocells.
I els grills sanglotaran.










UN VOL A NOVA YORK
(1984)



          


  
       HARLEM


Ets. Com la pàtria que tinc
enrunada en el cor de tants anys
que es manté. Com el foc,
com la cendra i els vells crisantems
que amb el so de trompetes
van seguint els cadàvers
dels qui som guardadors
d’un tresor que és el nostre.
Si et despertes del somni, seràs.
Ni millor ni pitjor. Tu seràs
el que ets, cor endins des de sempre.






          



          
           BROADWAY


Ah! la llum i el color si sabessis
com obre el cor i clama
per il·lusions perdudes d’un món antic.
Al costat d’aquell astre, aquell desconegut
tot rutilant d’estrelles de mitja nit.
Formigueig de desitjos, com la mar
quan entregira onades amunt i avall
amb sons d’antigues melodies,
del llenguatge d’avui, de l’anar més enllà
esbatanant el cel, alçant el decrèpit teló
que ens obre l’univers, nit rera nit.







                                                                      

                                                             MANHATTAN



Com escolto les veus que no veig!
amb els meus ulls encisats cap enlaire,
me n’adono com vius amb el ritme
del teu cor, esbatanat a l’aire.
Tu recerques la pau als racons
on arbrats plens d’ocells
irradien colors d’una nit com estrelles
que al capvespre i de nit es desprenen
de menudes finestres. Des del cim d’un terrat,
molt més alt que l’estrella més alta
d’allà on vinc, tot és viu; com torrents
on davallen milions d’esmaragdes, 
com la gent que camina distreta
tot al llarg la Sisena avinguda on recordes
tantes gestes antigues. Com un conte de fades
tan real com la vida mateixa.





         
                

PARTENÇA


Em sap greu deixar Brooklyn
i Bronx i Queens, i fins i tot Long Island;
i el gran quadriculat dels carrers
i avingudes que veig damunt la guia.
Si t’oblido serà perquè no hi soc,
o perquè sóc aquí a la Park avinguda
prop del carrer Quaranta-dos.
M’enduc tot el que puc, perquè aquestes paraules
que m’has deixat per sempre m’acompanyin.
Núvols amunt retorno vers Orient
d’on eren els tres reis de la meva infantesa.







No hay comentarios:

Publicar un comentario