IRÈNE NÉMIROVSKI

Irène Némirovsky

Irène Némirovsky, escriptora en llengua francesa, nasqué l'11 de febrer de 1903 a Kíev i morí el 17 d'agost de 1942 a Auschwitz.

 

Biografia

Irène Némirovsky, transcrit: Iryna Leonídivna Nemýrovska) filla d'un ric banquer jueu ucraïnès, Léon Némirovsky. Educada per una institutriu francesa, per a Irène el francès era gairebé com la llengua materna. També parlava rus, polonès, anglès, basc, finès i el jiddisch. El desembre de 1918, ella i la seva família fugen cap a Finlàndia, a causa de la Revolució Russa. El juliol de 1919 la família arriba a França, després d'una petita estada a Estocolm. A França Irène reprèn els seus estudis i obté, el 1926, la llicenciatura universitària de lletres a la universitat de la Sorbona. El mateix any es casa amb Michel Epstein, enginyer esdevingut banquer. Tenen dues filles: Denis, nascuda el 1929 i Élisabeth, el 1937. La família Epstein s'instal·la a París. En aquestes dates publica la seva primera novel·la, ‘’Le malentendu’’ (El malentès).

Esdevé cèlebre a partir de 1929, arran de la publicació de la seva segona novel·la, David Golder. El seu editor, Bernard Grasset la projecta dins els millors ambients literaris, El llibre va ser adaptat al teatre i al cinema el 1930.

El 1930, "Le Bal" explica el pas difícil que ha de fer una adolescent per a arribar a l'edat adulta. També va estar adaptada al cinema.

Tot i el seus èxits i talent reconeguts mundialment, el govern francès li denega, el 1938, la nacionalitat francesa.

En el context de psicosis de guerra de l'any 1939, i després d'una dècada marcada per la propaganda antisemita, decideix convertir-se, juntament amb les seves dues filles, al catolicisme.

Víctima de les lleis antisemites promulgades l'octubre de 1940 pel govern de Vichy, el seu marit no pot seguir treballant a la banca i Irène te prohibida la publicació de les seves obres. Es refugien a Issy-l'Évêque, dins el Morvan a la Saône-et-Loire, on ja havien deixat, des del setembre de 1939, les seves filles. Són aquestes mateixes lleis les que l'obliguen a portar "l'estrella groga". No obstant això, la seva ànima d'escriptora no es rendeix, i continua escrivint multitud de manuscrits, la majoria dels quals seran publicats pòstumament. El 13 de juliol de 1942 és arrestada per la "gendarmerie" francesa i internada al camp de concentració de Pithiviers, per tot seguit ser deportada a Auschwitz, on morirà de tifus el 17 d'agost de 1942.

El seu marit intentà desesperadament obtenir notícies de la seva localització. L'octubre de 1942 serà també arrestat i deportat a Auschwitz, on dies després serà assassinat a les cambres de gas d'aquest camp.

 

La redescoberta d'una escriptora

Suite francesa

Suite francesa és el títol de la novel·la o conjunt de novel·les plantejades per l’escriptora Irène Némirovski, va deixar inacabada. El 1942, l’autora havia posat el punt i final a les dues primeres parts del llibre. Fou arrestada i deportada a Pithiviers, més tard a Auschwitz, on va morir, motiu: el seu origen jueu. El quadern que contenia el manuscrit de l’obra fou conservat per les seves filles. Restà inèdit fins el 2004.

Suite francesa, fou escrita amb lletra menuda en un sol quadern. Tempête i Dolce amb 140 pàgines. Possiblement, és una de les primeres obres literàries que tracten i expliquen la Segona Guerra Mundial. Foren redactades al mateix temps que tenien lloc els fets. La filla gran, dipositària del quadern, no gosava llegir-lo pensant que devia de tractar temes massa íntims, per la qual cosa, tampoc pensava donar-lo a publicar. Va ser en el decurs dels anys 1990, abans de cedir les possessions de la mare a l’arxiu literari que va decidir-se a llegir el quadern, va ser aleshores quan va descobrir  que contenia l’escrit d’una novel·la.    

El quadern amb les dues novel·les fa un retrat de la vida a França durant la invasió i l’ocupació de França per les tropes alemanyes, des de juny de 1940, mes que l’exercit nazi va derrotar les tropes franceses. Primera novel·la, Tempête en juin, descriu la fugida dels ciutadans de París durant les hores i els dies immediatament anteriors i posteriors a la invasió alemanya. La segona, Dolce, mostra la vida en una petita vila provinciana, Bussy, situada a l’est de la capital. Narra els primers mesos de l’ocupació. La relació entre els dos llibres és pràcticament inexistent. Es poden considerar com a dues novel·les independents relacionades solsament pels fets que descriuen.  

   La tercera novel·, Captivité, l’autora sols va arribar a escriure l’esquema argumental, hauria explicat els diferents intents per organitzar una resistència, hauria mostrat alguns dels personatges de Tempête en juin i Dolce, presoners dels alemanys i en perill de perdre la vida per aquesta causa. De la quarta i cinquena part de la sèrie no se’n pot dir res. Solsament en coneixem els títols provisionals: Batailles, i La Paix.

La primera edició francesa de l’obra el publicà l’editorial Denoël (París), el 2004, amb un prefaci de Myriam Anissimov i notes de la pròpia Nemirovsky i amb extractes de la correspondència de l’autora amb el seu marit Michel Epstein. Suite Française fou la guanyadora del Premi Renaudot 2004. El llibre ha estat traduït posteriorment a les llengües més importants.   

Amb la mort d’Irène Nemirovsky el món de les lletres va perdre una gran autora.    

LES MOSQUES DE TARDOR

Irène Némirovsky

Traducció: Lourdes Bigorra Cervelló

Ed. La magrana

Escrita l’any 1931, és possiblement un dels llibres més personals de l’escriptora ucraïnesa.

En poques pàgines descriu escenaris i sentiments que remeten al drama de l’exili i el desarrelament, temes molt presents en tota la seva l’obra, i que tan present va ser a l’Europa de la primera meitat del segle XX.

Quan la família Karín, una acomodada nissaga de prop de Moscou, ha de fugir a París fugint de la Revolució Russa, la seva vella i fidel minyona els segueix, iniciant així una nova vida d’exili. Tatiana Ivanova, que ha estat al servei dels Karín en el decurs de varies generacions, a partir d’aquell moment haurà d’enfrontar-se al major repte de la seva vida, a fi d’adaptar-se a les noves condicions econòmiques i socials de la família lluny de la seva terra i en un país estrany, hostil en molts aspectes, absolutament allunyat i desconeixedor dels valors reals heretats de la seva terra.

 

VI DE SOLITUD

Irène Némirovsky

Àmpliament autobiogràfica, Vi de solitud, escrita el 1935, descriu el destí d’una família russa —la seva— refugiada a París.

El desarrelament, la solitud, però també la voluntat ferotge d’alliberar-se de tots els condicionaments es troben al centre d’aquest centre familiar tancat i opressiu. Irène Némirovsky, al llarg de la seva vida va mantenir amb la seva mare unes relacions molt conflictives. En el llibre fa un retrat sense concessions d’una noia que intenta fugir del domini matern, una gran burgesa casada amb un “jueu sortit del no-res”, per el qual no sent altre cosa que odi i rebuig.

Un relat subversiu on s’explica un alliberament dolorós i cruel viscut per la protagonista, fidel observadora de les febleses i covardies humanes.      

 

Sang calenta

Irène Némirovsky

Traducció d’Anna Casassas

Una vila del centre de França, començament dels anys trenta. Un home vell recorda. Després d’haver dut una vida viatgera. Silvio es manté al marge de tot i observa la comèdia humana que es desenvolupa als camps, la tranquil·litat de la vida rural. François i Hélène Érard també recorden la seva primera i fugaç trobada, el matrimoni d’ella amb un propietari vell i ric, la posterior viudetat, l’espera i, finalment, el retrobament amb el seu primer amor. Un seguit de tràgics esdeveniments trenca la falsa quietud d’aquest entorn de províncies. van sorgint un rera l’altre els secrets que havien unit als protagonistes. Silvio coneixedor d’aquests secrets en fa una pertorbadora revelació.

Situat al mateix poble on Irène Némirovsky va escriure Suite francesa, aquest drama familiar estructurat com una investigació policial destapa les pulsions que s’amaguen sota la superfície d’un medi aparentment tranquil. Un relat absolutament inèdit de l’autora.   

LA VIDA DE TXÈKHOV

Irène Némirovsky

Traducció de Margarida Casacuberta

Editorial L’AVENÇ

Irène Némirovsky, posseïdora d’una gran sensibilitat que la feia especialment indicada per escriure la biografia d’un dels més grans escriptors russos de tots els temps. Fou publicada pòstumament el 1946, ens trobem davant d’una biografia precisa, íntima, ens retorna Anton Txèkhov (1860 – 1904) en tots els seus aspectes més humans i intel·lectuals, amb les seves alegries, patiments, angoixes i esperances, amb tota la seva extraordinària i immensa humanitat. Una vida escapçada massa aviat, com la de la mateixa Némirovsky.

Recomano la lectura del conte Tres rosas amarillas, de Raymond Carver, on descriu les darreres hores de Txèkhov que coincideixen perfectament amb el darrer capítol de la biografia de Némirovsky.    

Obra

Obres publicades en vida

Le Malentendu 1926

L'Enfant génial 1927.

David Golder, 1929

Le Bal, 1930

Les Mouches d'automne, 1931  Les mosques de tardor, Ed. La Magrana

L'Affaire Courilof, 1933

Le pion sur l'échiquer, 1934

Films parlés

Le Vin de solitude,, 1935

Jézabel, 1936

La Proie, 1938

Deux, 1939

Les Chiens et les Loups, 1940

 

 

 

Obres publicades pòstumament

 

La Vie de Tchekhov, 1946  La vida de Txèkhov, Ed. L’AVENÇ

Les Biens de ce monde, 1947

Les feux de l'automne, 1957

Dimanche (nouvelles), 2000

Dimanche et autres nouvelles 2000

Destinées et autres nouvelles 2004

Suite Francesa, 2004  Ed. La magrana

Le maître des âmes, 2005

Chaleur du sang,  Sang calenta, 2007 Ed. La Magrana