Podeu veure la biografia de l'autor clicant aquí.
LA RAÓ DELS SENSE COR
I
Lo que era un poble feliç
que, en la pau, un paradís
s'havia fet de la terra,
aterrat jau d'improvís.
-¡Ah, és la guerra!... ¡Ha d'esser aixís!...
¡És la guerra!
Lo que era un poble feliç
que, en la pau, un paradís
s'havia fet de la terra,
aterrat jau d'improvís.
-¡Ah, és la guerra!... ¡Ha d'esser aixís!...
¡És la guerra!
Lo que era una gran ciutat
forjant sa prosperitat
i escampant-la per la terra,
ara és runa i soledat...
-¡Ah, és la guerra!... ¡És descomptat!...
¡És la guerra!
forjant sa prosperitat
i escampant-la per la terra,
ara és runa i soledat...
-¡Ah, és la guerra!... ¡És descomptat!...
¡És la guerra!
Lo que era un bell monument,
admiració de la gent,
enderrocat caigué en terra:
¡vergonya del temps present!
-¡Ah, és la guerra!... ¡ÉS consegüent!...
¡És la guerra!
admiració de la gent,
enderrocat caigué en terra:
¡vergonya del temps present!
-¡Ah, és la guerra!... ¡ÉS consegüent!...
¡És la guerra!
Lo que eren camps conreats
on se gronxaven els blats
cantant l'himne de la terra,
ara són erms desolats...
-¡Ah, és la guerra!... ¡Són soldats!...
¡És la guerra!
on se gronxaven els blats
cantant l'himne de la terra,
ara són erms desolats...
-¡Ah, és la guerra!... ¡Són soldats!...
¡És la guerra!
Lo que era un estol humà
de jovent robust i sa,
ara és carn podrint-se en terra.
¡Quanta sang vessada en va!
-¡Ah, és la guerra!... ¡Així se fa!...
¡És la guerra!
de jovent robust i sa,
ara és carn podrint-se en terra.
¡Quanta sang vessada en va!
-¡Ah, és la guerra!... ¡Així se fa!...
¡És la guerra!
II
Lo que era un imperi fort
que insultava a dret i a tort
tots els pobles de la terra,
ara tufeja a llop mort.
Doncs, si això és la guerra, ¡fort!
¡Vinga guerra!
que insultava a dret i a tort
tots els pobles de la terra,
ara tufeja a llop mort.
Doncs, si això és la guerra, ¡fort!
¡Vinga guerra!
CANTS ÍNTIMS
Eren savis tots
ells -a quin més savi,
més fred i sentenciós-,
i apel.lant convençuts al testimoni
d'Hanemann o Charcot,
m'auscultaven entranya per entranya
i em receptaven molt.
I mai per mai vaig atrevir-me a dir-los:
"No trastoquem autors!
Consulti's Heine, interrogueu Petrarca,
i ells vos diran que el cor
no es cura amb bromhidrats ni amb la morfina,
que es cura amb un petó".
més fred i sentenciós-,
i apel.lant convençuts al testimoni
d'Hanemann o Charcot,
m'auscultaven entranya per entranya
i em receptaven molt.
I mai per mai vaig atrevir-me a dir-los:
"No trastoquem autors!
Consulti's Heine, interrogueu Petrarca,
i ells vos diran que el cor
no es cura amb bromhidrats ni amb la morfina,
que es cura amb un petó".
LA DONA D’AIGUA
A la vora de
l’estany
de la muntanya
va filant son fus d’argent
la dona d’aigua.
de la muntanya
va filant son fus d’argent
la dona d’aigua.
La filosa, la
té al cel,
i el fil no manca,
que per fil enfusa el raig
de lluna clara.
i el fil no manca,
que per fil enfusa el raig
de lluna clara.
La lluna
clara entretant
se guaita en l’aigua
que emmiralla complaent
sa cara pàl·lida.
se guaita en l’aigua
que emmiralla complaent
sa cara pàl·lida.
Va cantant el
rossinyol
cançons galanes,
les granotes a compàs
fan la tornada,
cançons galanes,
les granotes a compàs
fan la tornada,
i l’aloja
va filant
son fil de plata
per teixir-se un vel d’estiu
per tantes ànimes.
son fil de plata
per teixir-se un vel d’estiu
per tantes ànimes.
Com la lluna
no en sap res,
somriu mirant-se,
però van minvant sos raigs
cada vesprada.
somriu mirant-se,
però van minvant sos raigs
cada vesprada.
Quan els hi
ha robats ja tots
la dona d’aigua,
la lluna d’estel a estel
més raigs demana.
la dona d’aigua,
la lluna d’estel a estel
més raigs demana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario