POEMA AL VENT




El grumet
a proa del vaixell,
cabells esbarriats per la brisa.
L’avidesa de llurs ulls
traspassa el futur.


A popa, un vell llop de mar,
pell colrada pels vens de tots els mars.
L’esguard perdut
en l’estol de la nau on
s’hi perden els records.




Pep López Badenas
juliol, 2011


No hay comentarios:

Publicar un comentario