Camins
esborrats, sense
horitzó,
no menen en lloc,
paisatge
fos, vuit.
Lluna
d’acer,
freda,
mancada de claror.
Dia
i nit han deixat d’existir
immergits
en profunda grisor.
Nord,
sud, qualsevol punt
de
la brúixola resta perdut
en
un espai silent, infinit.
Rostres
desdibuixats, anònims
éssers
mancats d’ombra flotant
en
un magma sense principi
ni
fi.
L’
ens,
indiferent,
insensible,
condueix
aquells espectres orbs,
absents,
en un
viatge al
no res.
Pep López Badenas
maig, 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario