Una dona potent,
acostumada a fer anar
les eines de tall
—poca broma amb la senyora—,
amb mà ferma subjecta la peça,
amb l’altre el tallant, ben
esmolat, mesurats i compassats
moviments converteixen
la cuixa de vedella o el
costellam
en sucoses racions individuals.
—Què més hi posarem,
senyora?
La mateixa pregunta, al cap
del dia, la repetirà un munt
de vegades. Potser no tantes
com voldria.
Veig els trossos de carn
penjats
a la barra, altres reposant
damunt del taulell. No em puc
estar d’imaginar què,
pocs dies abans, tot aquell
munt de proteïnes eren
bèsties plenes de vida
pasturant
per idíl·lics prats. Bé!
També n’hi han criats en
granges,
què, mai han vist el sol,
alletats amb líquids
artificials
producte dels laboratoris
què, molt poc, o gairebé res,
tenen a veure amb la llet.
Pep López Badenas
maig, 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario