Enrere
ha quedat l’eixordador brogit de la gran ciutat.
Altre
cop has retrobat la pau del teu racó.
Els
gats, a manera de salutació,
han
endegat un cor de miols
tot
passejant-se entre les teves cames.
El
Sol, en amagar-se sota el mar
t’ha ofert l’exuberant
bellesa dels
colors de l’ocàs, mentre, la
Lluna,
ix
emplenant la nit de suggerent
misteri.
Dins
de casa, en un costat,
el
teler, espera la teixidora.
Els
dits s’han retrobat amb els fils,
els
ulls amb els colors.
Tornes
a donar formes a la fantasia
del
teu univers,
la
música de fons la posen l’aire
escolant-se
entre el brancatge dels
arbres,
el so de les onades
estavellant-se
contra els esculls,
amb
el contrapunt del cant de
les
gavines,
què,
amb airós vol dibuixen
el
teu nom en aquest cel que
tant
t’estimes.
Pep López Badenas
30
de desembre del 2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario