Recordant a l’actriu
Anna
Lizaran
Les
teves primeres experiències
potser
van ser els
pastorets,
la
passió, i tal
vegada, el repertori
de
les obres d’en Folch i Torres a
qualsevol
escenari parroquial de poble.
Molt
aviat però, et varen quedar petits.
Tu,
estaves cridada a ser una gran actriu.
I,
ho vas ser.
Els
escenaris de casa nostra et van
acollir
i els vas conquerir,
la
teva veu va ressonar, la teva
presència
va omplir-los, com
sols
poden fer-ho les grans actrius.
Et
convertires en La
bella Helena,
seguiren
una llarga llista d’heroïnes.
El
públic desseguida et va admirar,
se’t
va rendir, i, sobre tot,
et va estimar.
Per
a tu, cap paper tenia dificultat.
Tragèdia,
drama, còmic, harpia o
emperadriu,
tan te feia. En qualsevol
personatge
eres tu.
La teva genialitat
superava
qualsevol repte.
I,
com un personatge
de
tragèdia grega, shakespeariana o
dels
clàssics francesos,
aquesta
vegada, tu, has estat
la
perdedora, la víctima.
La
teva darrera obra “Agost”,
va
estar una tràgica premonició.
Baixa
el teló.
S’ha
acabat l’obra…
Pep
López Badenas
febrer,
2013
