CIRERES

—Hola, t’he portat un regal.

Cireres, son de casa.

Com m’agraden!

Son tan saboroses,

tan sensuals.

Aquell present era com una

insinuació.

Formes arrodonides,

de color rosat vermellós,

d’altres, grana com la sang.

Una temptació pels sentits.

El tacte a la boca és delicat,

suau com setí de seda.

Les vaig menjant

d’una en una, sense pressa,

aclucant els ulls, mossegant-les

i assaborint tota la dolçor

que desprenen.

Com els petons de la dona

estimada.

Pep López Badenas

juny, 2013