PRESENT

                            Present

mancat de futur,

un munt d’anys a l’esquena,

una joventut llunyana què,

fa temps va esmunyir-se,

com els diners i el sostre.

La família

resta lluny, lluita per sobreviure.

Uns pocs amics —a estones—

donen color a la vida

fent-la més suportable.

Sortosament, els llibres

omplen hores,

allunyen la solitud.

L’amor

resta lluny del meu abast.

No recordo quan fou l’última

vegada que vaig acaronar una dona,

sentir la dolçor d’uns llavis

fosos en un bes, la tendresa

d’una carícia,

l’escalfor d’un cos

oferint-me el seus encants…

Ara, tot això, no son altre cosa que

quimeres de vell.

Records inabastables

perduts en el passat…

                                                                   Pep López Badenas 
                                                                              juny, 2013