Sensacions del mercat FRUITES I HORTALISSES

Fruites d’esclatants colors

es mostrant luxurioses.

Enrastellades en grups

com l’elenc d’un ballet,

exhibint sense pudor

la seva exuberant bellesa,

a la vegada què desprenen

una subtil i encisadora flaire.

Pomes amuntegades en forma

de piràmide, daurades,

com enlluernadors sols.

Altres tenyides de delicats

tons rosats, fins al vermell

de sang.

Mirant-les, vaig comprendre perquè

Adam va ser expulsat de l’Edèn.

Ramells de plàtans mostren

impúdics turgents

i suggestives formes fàl·liques.

Damunt del taulell munts

d’hortalisses fresques, guarnides

amb transparents i fines gotes

de rosada, la seva bellesa, però, és breu.

El temps, igual que per

nosaltres, és implacable.

Pep López Badenas

maig, 2013

Sensacions del mercat LA PARADA DEL PEIX

Cossos allargassats, lluents com l’acer

esguarden amb ulls freds, vidriosos,

i a la vegada malignes.

Boques de mitja lluna mostren

esmolades i amenaçadores dents.

Al costat una panera curulla de cintes

empresonen rajos de lluna que reposen

damunt d’una boira de gel.

En primer terme éssers protegits amb

una potent carcassa, armats

amb fortes i aterridores pinces

vigilen tot aquell món sorgit de les

profunditats del mar.

Una potent veu de soprano

em porta a la memòria aquesta

llunyana cantarella:

“Apa, noies, què encara belluga”.

No goso mirar-li els ulls,

ni la boca.

Pep López Badenas

maig, 2013

Sensacions del mercat LA PARADA DE CARN

Una dona potent,

acostumada a fer anar

les eines de tall

—poca broma amb la senyora—,

amb mà ferma subjecta la peça,

amb l’altre el tallant, ben

esmolat, mesurats i compassats

moviments converteixen

la cuixa de vedella o el costellam

en sucoses racions individuals.

—Què més hi posarem, senyora?

La mateixa pregunta, al cap

del dia, la repetirà un munt

de vegades. Potser no tantes

com voldria.

Veig els trossos de carn penjats

a la barra, altres reposant

damunt del taulell. No em puc

estar d’imaginar què,

pocs dies abans, tot aquell

munt de proteïnes eren

bèsties plenes de vida pasturant

per idíl·lics prats. Bé!

També n’hi han criats en granges,

què, mai han vist el sol,

alletats amb líquids artificials

producte dels laboratoris

què, molt poc, o gairebé res,

tenen a veure amb la llet.

Pep López Badenas

maig, 2013

Roser Castellà DE GENT...

 

De gent…

Roser Castellà

Publicat per: Microvolare

La Roser Castellà, ha escrit un llibre d’aparença senzilla, amb un llenguatge planer, sense floritures estilístiques, en una paraula: honest. Ambientat en el barri de Ciutat Vella, de la Barcelona de finals del S. XIX, fins la dècada dels cinquantes. La Barcelona dels seus avis, la dels seus pares. La que ella va viure i conèixer. En un seguit de relats, van desfilant els membres de la seva família, amb els seus anhels, problemes i neguits. Una colla de personatges entranyables i a la vegada pintorescos, que donaven vida al barri i als carrers. Històries —algunes— tristes, però, que la capacitat narrativa de l’autora, va narrant traient l’excés de dramatisme a la narració, què la convertiria en una mena de succés sensacionalista. La Roser, sap treure sempre la part tendre dels personatges, la qual cosa fa que el llibre es llegeixi amb gran interès i amb un somriure als llavis. Penso que cal felicitar a l’autora, i des de aquest comentari, encoratjar-la per que escrigui altres històries, mantenint aquest estil crític i tendre a la vegada. Llegiu el llibre, val la pena.

Willam Shakespeare TOTS ELS SONETS DE SHAKESPERE

Tots els sonets de Shakespeare

Traducció: Gerard Vergés

COLUMNA

El traductor Gerard Vergés (Tortosa, 1931) i premi —entre altres— del Carles Riba 1981, ha sabut combinar amb gran domini de la llengua aplicat a la poesia, l’elegància de la mètrica a les rimes del sonet anglès i la riquesa del català, emprat sense trair en cap moment el sentit del text original. No puc estar-me’n d’incloure a manera d’exemple el següent sonet.

XV

Quan penso que les coses són, de fet

i sols per un instant efímer, belles;

que l’escena del món és un sainet

governat per influx de les estrelles;

quan veig que l’home, amb plany o amb alegria,

s’escampa com les plantes sota el cel

i, orgullós de la seva vigoria,

ignora que caurà en oblit cruel,

penso, llavors, que la fugacitat

fa més brillant la vostra joventut,

veient que el Temps, amb la Vellor aliat,

del dia farà nit de solitud.

Per vós declaro al Temps lluita a mà armada:

cosa que us furti el temps, serà tornada.

Carson McCullers EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI

El cor és un caçador solitari

Carson McCullers

1940

Les millors obres de la literatura universal segle XX. Traducció de Ramón Folch i Camarasa.

Escrita quan l’autora tenia vint-i-dos anys. Publicada per primera vegada en català l’any 1965 —molt mutilada per la censura—, és una de les novel·les més destacables de la literatura nord-americana. L’autora ens descriu el seu aïllament espiritual, a través d’un personatge sord-mut, i la difícil recerca de l’amor. La problemàtica de del món sudista que mostren la tipologia de caràcters i costums d’aquest univers torturat i tancat en sí mateix, per el qual injustícies i misèria moral s’alien en la constatació de la solitud humana.

Carson McCullers LA BALADA DEL CAFÉ TRISTE

La balada del café triste

Carson McCullers

1951

Seix Barral - Biblioteca Breve

Traducción de María Campuzano

Un món punyent, desesperançat i profundament poètic de Carson McCullers descrits en aquest i altres contes inclosos en aquest volum. Aquest llibre necessita més d’una lectura per poder penetrar en l’univers poètic d’aquesta extraordinària autora. El conte que dona nom al llibre, és duna cruesa per part dels personatges protagonistes de la història difícil d’imaginar i, a la vegada amaguen tots ells una gran tendresa, la qual cosa, fa molt difícil poder-los jutjar. Amor-odi, estan barrejats en dosis similars, donant un resultat que ens deixa plens de perplexitat i amb el cor encongit.

Els altres contes inclosos en el llibre son els següents: Wunderkind; El jockey; Madame Zilensky y el rey de Finlandia; El transeúnte; Dilema doméstico; Un árbol. Una roca. Una nube; Reflejos en un ojo dorado; Frankye y la boda.