L.-F. Céline MORT A CRÉDIT




Mort a crèdit
(1936)

Amb una molt bona traducció al català de Joan Casas, editada en la col·lecció Les millors obres de la literatura universal del segle XX.

És més que una novel·la autobiogràfica. Ens trobem davant d’un relat d’històries escrites amb una imaginació desbordada, que relata les aventures del jove Ferdinand a França i a l’Anglaterra de la primera dècada del S. XX, on el protagonista viu tot un seguit de rocambolesques i extravagants experiències familiars, escolars, laborals i eròtiques, totes elles amaguen un rerefons farcit d’un immens afany de tendresa.


L.-F. Céline VIATGE AL FONS DE LA NIT


 

Louis-Ferdinand Céline
L.-F. Céline, pseudònim de Louis-Ferdinand Destouches, va néixer el 1894 a Courberoie. Combatent a la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit de gravetat. Doctorat en medicina l’any 1924. La seva actitud antisemita el va obligar a abandonar França el 1944, exiliat a Dinamarca fins al 1951. Morí a París el 1961.

Viatge al fons de la nit
(1932)
Editorial Proa. Traducció: d’Estanislau Vidal-Folch

És la novel·la que projectà Céline a la fama, relat d’un atac frontal i sarcàstic adreçat a tota la societat. Un relat amb força trets autobiogràfics. Céline fa girar tota l’acció de la novel·la a l’entorn d’un inoblidable personatge central -Bardamu-, retrat enlluernant i alhora esfereïdor de l’autor. Céline representa, millor que qualsevol altre escriptor del S.XX, el personatge fastiguejat, revoltat socialment i literàriament. Humà i racista, revolucionari i reaccionari, estilista i descurat, de vocabulari cuidat i immers en l’argot dels barris més desafavorits. Céline és un geni anàrquic de la llengua i un dels revulsius contra tota la humanitat benpensant.


Samuel Beckett, PRIMER AMOR




És un dels primers fruits rellevants de la decisió de Beckett d'adoptar el francès com a llengua literària. El narrador és un home que viu al marge de la societat i  que encarna moltes de les preocupacions del autor. El protagonista recorre un camí que arrenca de la tomba del seu pare i desemboca en la unió passatgera amb una prostituta. Segons va escriure el novel·lista irlandès Banville, Primer Amor  és "la narració curta més propera a la perfecció que s'ha escrit mai".



Samuel Beckett, MOLLOY



Samuel Beckett (1906-1989), nascut a Dublín i mort a París, és una de les figures cabdals de la literatura europea.  
Molloy és d'una admirable claredat en el tractament del tema cabdal de Beckett: la recerca de la pròpia personalitat. És l'heroi d'una novel·la satírica i paròdica que oposa contínuament els mots als valors que pretenen encarnar. Una de les aportacions més originals de la literatura contemporània.

EL TEU RACÓ



Enrere ha quedat l’eixordador brogit de la gran ciutat.
Altre cop has retrobat la pau del teu racó.

Els gats, a manera de salutació,
han endegat un cor de miols
tot passejant-se entre les teves cames.

El Sol, en amagar-se sota el mar
t’ha ofert l’exuberant bellesa dels
colors de l’ocàs, mentre, la Lluna,
ix emplenant la nit de suggerent
misteri.
Dins de casa, en un costat,
el teler, espera la teixidora.

Els dits s’han retrobat amb els fils,
els ulls amb els colors.

Tornes a donar formes a la fantasia
del teu univers,
la música de fons la posen l’aire
escolant-se entre el brancatge dels
arbres, el so de les onades
estavellant-se contra els esculls,
amb el contrapunt del cant de
les gavines,
què, amb airós vol dibuixen
el teu nom en aquest cel que
tant t’estimes.





Pep López Badenas
30 de desembre del 2012





L’ALÈ DELS DÉUS





Les notes arriben de la llunyania
del temps. Talment com l’alè dels déus.

El mestre, manipulant l’instrument
es metamorfoseja, la música
l’ha pres, brolla com un doll
del més profund de la seva ànima.

El nou Orfeu ofereix la melodia
a la seva estimada Eurídice
Ella, la rep i l’escolta amb complaença.
Tot l’Olimp resta atent. Fins i tot
Caront ha deixat entreoberta
la porta de l’Hades.

Els acords omplen el recinte
fent bategar els cors dels oïdors,
la màgia i el ritme d’aquells
compassos transporten
a regions màgiques, oníriques.

Els sons s’han fos amb la creativitat,

el silenci, no gosa prendre espai

a la
Música…





Pep López Badenas
per a l’amic Jordi


juny del 2013


CIUTADÀ DEL MÓN












L’île de París ha perdut un gran home.
Nosaltres, un ciutadà del món.
Georges Moustaki.
Home lliure, universal, desconeixedor
i enemic de fronteres creades
pels homes, com diu en una de les
seves cançons.

Danse tant que tu peux danser
danse autour de la terre
libre comme un poisson dans l’eau
come un oiseau dans l’air...

La seva veu transmetia totes
les cultures i colors de la Mediterrània,
el seu bressol,
com diu la cançó Le métequè,
la seva divisa.

Avec ma gueule de métequè
de juif errant de pâtre grec
et mes cheveux aux quatre vents...

L’amor va estar un capítol
important en la seva vida,
fruït del sol de la Mediterrània.
La Piaf, cantant Milord
un present per a la seva estimada.
Ho diu en la cançó.

La femme qui est dans mon lit
na plus vint ans depuis longtemps
les yeux cernés par les années...

Una dona de casa nostra, figura
representativa de la cançó, ha sabut
retre a l’home que ens acaba de deixar
el millor homenatge, traduint
i cantant les seves cançons.

Hi havia un jardí, En el Mediterrani,
Ma solitud, Sarah…

Alexandria, ciutat mítica,
on va néixer, on desitjava
reposar per sempre,
no el podrà acollir,
Una vegada més,
la intolerància d’uns homes,
cegats per creences mal enteses
i pitjor interpretades, barren
el seu darrer desig.
París,
                        la ciutat que un dia el va rebre,
que el va saber escoltar i donar-li
un nom per a la posteritat,
li obre ara, Pére Lachaise,
el darrer refugi.



Pep López Badenas

A la memòria de:
Iosif, Youssef, Joseph,
Georges Moustaki

Alexandria, 3-05-1934. París, 23-05-2013