El barret de la meva
amiga
em protegia d’una pluja
fina
i emprenyadora, aquella
pluja
què anomenem “boira
pixanera” .
Jo, em sentia com si
Ella,
dolçament em cobris del
tot.
El pas del temps ha
anat enfortint
la nostra relació, un
tracte
desinteressat, cordial,
transparent
—sense embuts. De mi,
més enllà de l’amistat
ha rebut ben poca cosa.
Ella, sí que m’ha
ajudat força.
Mai m’he aclarit amb
l’ordinador.
El bloc el tenia
descuidat,
amb el seu ajut l’he
posat al dia.
Passegem, enraonem,
recitem,
compartim tot un seguit
d’activitats
que van enfortint de
forma subtil
la nostra amistat.
Tot això, ho penso
mentre
porto la closca coberta
amb el seu barret.
Ella i la seva amiga,
enraonant,
em segueixen.
Sento com riuen.
Pep López Badenas
agost,
2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario