Un ensurt em desperta. M’aixeco. Camino per la casa. Al meu voltant regna el més absolut silenci. Els miralls no reflecteixen la meva imatge. No em sorprèn. Torno al dormitori. Ella, dorm tranquil·la. Jo, soc allà, damunt del llit, al seu costat. Prenc el seu moneder, agafo una moneda —no se n’adonarà. Surto en silenci. La cita és inajornable. El patró de l’embarcació no espera.
Josep
López Badenas
febrer, 2010
No hay comentarios:
Publicar un comentario