Olga, pel teu aniversari.
Un
petit mas al bell mig del camp,
al
seu voltant hi creixen tota mena
de
plantes i arbustos, uns pocs
arbres
donen ombra al pati de la casa,
en
el brancatge, es gronxen els moixons
escampant
el seu cant, vigilats pels
gats
què, amb posat indiferent,
en
cap moment no els perden de vista.
Al
damunt, la cúpula del cel
blau,
intens, immaculat,
en
aquell espai infinit
amb
el seu vol majestuós
les
gavines dibuixen el teu nom.
El mar abraça l’illa,
suaus onades
teixeixen
una sofisticada i subtil
blonda
perfilant el seu
contorn,
mentre enllà, lluny,
a
la ratlla de l’horitzó, el mateix mar
malda
per fondre’s amb el cel.
Dins
de la casa, regna un acollidor
silenci:
al fons el bastidor, al costat
un
munt de fils, esperen
que
comencis a treballar-los,
combinant
colors, creant
textures
que donaran forma
a
la teva inesgotable fantasia.
En
aquell racó, el teu racó,
sembla
que el temps s’hagi aturat
ha
pres un altra dimensió,
què,
res té a veure amb el
món
absurd i embogit
què,
fa temps, vas decidir
abandonar
i deixar enrere.
Pep
López Badenas
19 de gener del 2013
No els esborris pas, Josep, els poemes.
ResponderEliminar