Sitges, matí
resplendent.
La noia, fugida d’una
pintura
de Botticelli, resta emmarcada
per un cel
blau, puríssim, què s’estén
enllà
en la llunyania de
l’horitzó,
fonent-se en candorosa
besada
amb el profund blau del
mar
què, deixa sentir el
rítmic so
de les onades estavellades
en el roquissar.
Ella,
resta silenciosa, l’esguard perdut
en la llunyania.
Endinsada en els seus
pensaments.
La esvelta figura
de moviments elàstics,
harmoniosos,
sembla no gosar
trepitjar el terra.
El so de la seva veu, ressona
talment
com una acaronant i
tendra melodia.
Criatura vinguda de
l’Olimp
en aquell matí
paradisíac, lluminós.
El cel i el mar malden
per acaronar
l’ésser enviat pels
Déus
convertit en formosa
Primavera.
Pep López Badenas
Sitges,
març
del 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario