JULIOL

Llum, abundància, camps segats, nits càlides,

musica de festa major a les viles.

El cava espurnejant a les copes.

Alegria en els rostres.  

De tant en tant, una forta tempesta enterboleix el cel,

els torrents amb fort brogit llisquen

muntanya avall. Boscos, arbres ufanosos

d’un verd intens. Estanys empresonats a les valls

d’un profund verd-blau reflecteixen els cims llunyans.

                                          

Crits d’enjogassada mainada xipollegen ran de mar,

construint castells de sorra que amaguen

terribles dracs;  cossos luxuriosos estesos damunt l’arena

deixant-se acaronar pel sol, o nedant indolents

en les tranquil·les i acollidores aigües.

Blanques i esveltes veles d’uns vaixells

salpiquen el blau intens d’aquell mar tranquil

que s’emmiralla en el cel blau, pur i transparent de juliol.

La lluna il·lumina les càlides i curtes nits,

esmunyint-se per les finestres de les cambres,

volent fer-nos companyia. Testimoni mut

de tantes nits d’amor, de tendres carícies.

Una lluna què, quasi no té temps d’amagar-se.

El juliol no trigarà a deixar-nos.

Llunyanes imatges, records perduts, oblidats

a la memòria,  que suren de cop

                      per situar-nos on som.  

Pep López Badenas

Juliol, 2017