Llum, abundància, camps
segats, nits càlides,
musica de festa major a
les viles.
El cava espurnejant a
les copes.
Alegria en els rostres.
De tant en tant, una
forta tempesta enterboleix el cel,
els torrents amb fort
brogit llisquen
muntanya avall. Boscos,
arbres ufanosos
d’un verd intens. Estanys
empresonats a les valls
d’un profund verd-blau reflecteixen
els cims llunyans.
Crits d’enjogassada mainada
xipollegen ran de mar,
construint castells de
sorra que amaguen
terribles dracs; cossos luxuriosos estesos damunt l’arena
deixant-se acaronar pel
sol, o nedant indolents
en les tranquil·les i
acollidores aigües.
Blanques i esveltes
veles d’uns vaixells
salpiquen el blau
intens d’aquell mar tranquil
que s’emmiralla en el
cel blau, pur i transparent de juliol.
La lluna il·lumina les
càlides i curtes nits,
esmunyint-se per les
finestres de les cambres,
volent fer-nos
companyia. Testimoni mut
de tantes nits d’amor,
de tendres carícies.
Una lluna què, quasi no
té temps d’amagar-se.
El juliol no trigarà a
deixar-nos.
Llunyanes imatges, records
perduts, oblidats
a la memòria, que suren de cop
per situar-nos on som.
Pep López Badenas
Juliol,
2017
