El temps, s’emporta els
dies, els anys,
com l’aire arrossega
les fulles seques.
També a nosaltres.
com una brisa suau que
ens acarona
o com una forta
tempesta
ens condueix a llocs
insospitats.
A la vegada què, de
manera inexorable
ens va modelant i
remodelant,
talment com l’escultor
que va donant forma a
la seva obra.
Quan prenem consciència
l’angoixa ens prem el
cor
davant d’un futur
que amaga moltes
incògnites
i una sola certesa.
Pep López Badenas
maig,
2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario