TARDOR

Tardor, enyor, records

que resten penjats en calendaris

                                     oblidats.

Dies fugissers

esmunyint-se en el si

d’una foscor

que els embolcalla.

Sol espantadís i fugisser,

reflectit en els colors

del fullam de les arbredes.

Rostres perduts en el record

que retornen amb força

a la memòria,

al nostre imaginari,

Pensament, flor

d’ofrena als absents.

 

Pep López Badenas

octubre, 2016