Sento el murmuri de les fulles dels arbres
acaronades per la brisa.
El torrent que s’esmuny juganer
entre les roques; tot seguit,
creuarà un bucòlic prat acolorit de roselles
i arbustos de ginesta.
Una càlida nit d’estiu,
acompanyada dels estels
escolto el cant del rossinyol.
El juganer murmuri de la font
aixoplugada sota els arbres del bosc.
Contemplo el mar embravit
envestint les roques, el vent enfollit
seguit del llamp i el tro.
El so de les veles inflades per la brisa
i la proa del vaixell
fendint el blau del mar.
El riure juganer i desenfadat d’una colla
de noies barrejat amb la xerinola
d’una estiuenca berbena.
L’esclat dels coets i els colors
dels focs d’artifici.
El sinistre crepitar de les flames destruint el
bosc.
La cridòria de la mainada al pati d’una escola.
El desconsolat plor d’un nadó.
El silenci d’uns ulls que es clouen per sempre.
Les paraules atrapades als llibres
en forma de poema o contant una història.
El silenci de la neu embolcallant la muntanya.
Els petons de la dona estimada;
el so esmorteït d’uns cossos
acaronant-se fent l’amor,
esguardats per la lluna
que els contempla envejosa.
De ben segur que els grans mestres
Mozart, Bach, Beethoven i Wagner,
es devien inspirar en algun d’aquests
temes per compondre la seva música.
Jo, per explicar la música que sento,
sols sé escriure aquests mots.
Pep
López Badenas
maig, 2015
No hay comentarios:
Publicar un comentario