UNS DESCONEGUTS






Ens hem vist una estona. Molt poc.
Hem sopat junts.
Converses curtes, interrompudes
per les constants consultes al mòbil.
Aquesta andròmina que avui dia
forma part i condiciona la nostra vida.
Gairebé feia un any que no ens havíem vist.
Els dos som més grans,
tu, el proppassat gener en vas fer cinquanta-dos,
jo, pel maig en compliré setanta-vuit.
Enrere hem deixat un any
i, un munt de paraules
perdudes en el silenci.
Els darrers anys, entre nosaltres,
són mancats d’experiències,
de relacions. Un gran vuit
omple aquest espai de temps.
                Som uns desconeguts.



Pep López Badenas
febrer, 2017 


PRIMAVERA






Sitges, matí resplendent.
La noia, fugida d’una pintura
de Botticelli, resta emmarcada per un cel
blau, puríssim, què s’estén enllà
en la llunyania de l’horitzó,
fonent-se en candorosa besada
amb el profund blau del mar
què, deixa sentir el rítmic so
de les onades estavellades en el roquissar.

Ella, resta silenciosa, l’esguard perdut
                                       en la llunyania.
Endinsada en els seus pensaments.
La esvelta figura
de moviments elàstics, harmoniosos,
sembla no gosar trepitjar el terra.
El so de la seva veu, ressona talment
com una acaronant i tendra melodia.

Criatura vinguda de l’Olimp
en aquell matí paradisíac, lluminós.  
El cel i el mar malden per acaronar
l’ésser enviat pels Déus
convertit en formosa
                          Primavera.



Pep López Badenas
Sitges,
març del 2017 


MAI ÉS ESTIU A LA LLUNA

  







Juny, solstici d’estiu.
Nits minses.
La llum malda per donar la volta
a l’esfera del rellotge.
L’estiu s’acomiada de la primavera,
talment com aquesta
va fer-ho de l’hivern.
La tardor també ho farà amb l’estiu.
Penso en les estacions
que en el decurs del temps he acomiadat,
en tot allò que ha quedat enrere.
Miro el cel. La lluna, indiferent,
fa la seva cursa, mai s’atura.
Diuen els astrofísics què:

“Mai és estiu a la lluna.”  



Pep López Badenas
juliol, 2017



EL TEMPS NO S'ATURA









El temps no s’atura.
Naixem un dia qualsevol.
El temps no s’atura.
Una aula llòbrega, fosca, l’escola.
El temps no s’atura.
Batec del cor, l’amor, el primer petó.
El temps no s’atura.
Un plor desconsolat, el primer fill.
El temps no s’atura.
Pobles sotmesos, guerres.
El temps no s’atura.
Una espiral, una repetició infinita.
El temps no s’atura.
Marxem, un dia qualsevol.
El temps, el temps,
                             no s’atura. 




Pep López Badenas
gener, 2017