Disset
anys, un número bonic.
Indivisible
—diria el profe de mates.
Miro
enrere…
La infantesa
ha quedat enrere.
Ara
el
meu cap és ple d’il·lusions,
projectes
que
voldria fer realitats.
Crec
que
puc aconseguir-ho.
L’amor,
fa bategar el meu cor
amb
força, amor net, ampli,
farcit
de generositat, sense límits.
Sentiments,
treball,
projectes,
dificultats
a vèncer,
objectiu
a assolir.
Ara
assaboreixo
els meus
Disset
anys!
Pep López Badenas
A
l’Alba, pel seu aniversari,
6
de setembre del 2016
Un poema deliciós, Pep! Penso que farà molt feliç a la teva neta.
ResponderEliminar