MOGUDA A LA CORT CELESTIAL



En Pere, va d’una banda a l’altre  
neguitós, no sap què ha de fer
per aturar aquell guirigall
muntat pel personatge
que tot just acaba d’arribar
cantant i ballant al so de la cançó
              Porqué yo me iré…  
Àngels i querubins  s’han afegit a la moguda
bellugant els seus eteris cossos
al ritme de l’encomanadissa melodia.

La Mare i Senyora, de la mà d’un bell
arcàngel es mostra d’allò més
embadalida taral·lejant i movent el cos
al compàs de les notes d’aquelles cançons.
Mentre el mestre Josep se les veu
amb el ribot i un gros tauló.
En Josep torna a la llar,
se sent un fort terrabastall! Un colom blanc
fuig a corre-cuita pel finestral,
la mestressa amb posat de dona enfeinada
tot allisant-se el vestit i el pentinat
—El Gabi és tant impetuós…—
s’adreça falaguera al marit:
—Avui, Pep, has tornat més aviat, no?
—Com tots els dies, no et fot!
Respon el mestre emmurriat.
—Què tenim per dinar? —pregunta—
—T’he fet aquell guisat que tant t’agrada.
Cabrit estofat  —respon la Maria—.

Música i cançons sonen
cada cop amb més força. El Josep
sembla ser l’únic que no se n’assabenta.
Sempre ha estat un talòs —pensa la Maria—,
un bon home però, un talòs.



I el fillet, en Jesús, sí home, sí!
Aquell que els seus propis col·legues
van clavar a la creu mentre el polític de torn
es rentava les mans. Ho recordeu?
Ves per on, ara s’ha fet amic del Nou vingut
—el Peret—
Al Noi “li va la marxa”
Consulteu els evangelis, les bodes de Canà.
Al seu costat, la Maria de Magdala
amb unes quantes amigues, totes elles
“de la seva corda”.
Aquesta noia sempre ha estat penjada del Jesús,
va calmar-li la set al brocal del pou,
va eixugant-li els peus amb els seus cabells.

 Entre el Jesús, el Nou vingut, la Magdala
i la “penya” d’amigues, quin batibull han muntat!
Borriquito como tu, Una lágrima cayó en la arena,
El mig amic, Ella tiene poder…, El muerto vivo,
cançons què, el Peret va popularitzar anomenant-les
                    Rumba Catalana.

El Pare Celestial fa com si no se n’adonés,
S’ho mira amb complaença, a distància,
el rostre dibuixa un somriure
carregat de complicitat i un xic de nostàlgia.
De tant en tant —pensa—, alguns homes
fan millors coses que bombes i d’altres
diabòlics enginys de guerra per destruirse-se
els uns als altres. Creen Música, ritmes
i cançons per omplir de melodies
                                                l’Univers.   



Al Peret
Creador de La Rumba catalana
Traspassat el 27 d’agost del 2014

Pep López Badenas


Kurt Vonnegut: ESCORXADOR-5







Escorxador-5
Kurt Vonnegut
Traducció: Manel de Seabra

Ed. Proa



L’autor i protagonista del llibre és el jove Kurt Vonnegut, soldat d’infanteria de l’exèrcit americà empresonat per les tropes nazis durant la Segona Guerra Mundial, l’experiència va tenir una influència profunda i  decisiva en tota la seva obra posterior.

Escorxador-5 (1969), és una novel·la antibèl·lica, descriu les peripècies de Billy Pilgrim, un personatge desorientat que en plena Alemanya nazy es despenja del seu batalló i erra entre les línies enemigues fins a ser empresonat per les tropes de la Wehrmacht a prop de Dresden on és testimoni de l’atroç destrucció d’aquesta plaça per l’aviació nord-americana. Vonnegut és capaç de convertir l’experiència bèl·lica en tot un seguit de divertides i corrosives vinyetes sense banalitzar però, els dolor de la guerra. Escorxador-5 és una novel·la divertida que no fa riure. Un llibre trist que no fa plorar. 




Kurt Vonnegut: BRESSOL DE GAT







                                    Bressol de gat 
                                      Kurt Vonnegut 
                              Traducció de Martí Sales 
   
                                     Ed. Males Herbes


Un jove periodista planeja escriure un llibre explicant el que feien una sèrie de personatges el dia que la bomba atòmica va destruir Hiroshima. Mentre busca els descendents del Dr. Hoenikker, un dels reconeguts pares de la bomba, l’atzar el condueix fins a l’illa de San Lorenzo, una república caribenya que sobreviu entre una dictadura paternalista i una religió estrafolària  anomenada bokononisme.

Teixida a base de coincidències aparentment absurdes, Bressol de gat esbossa un retrat de l’home modern en tota la seva estupidesa —que no és poca. Una sàtira social capaç de mostrar-nos algunes de les atrocitats més grans comeses per la humanitat sense que a la vegada puguem esborrar el somriure afable de la cara, gràcies a les pietoses mentides predicades per Bokonon. Desfilen tot un seguit de personatges com: nans pintors, missioners nihilistes fins a armes de destrucció massiva i terrabastalls apocalíptics.

Tota una crítica social d’allò més corrosiva embolcallada per  l’humor àcid i punyent característic d’aquest autor.