En Pere, va
d’una banda a l’altre
neguitós, no
sap què ha de fer
per aturar
aquell guirigall
muntat pel personatge
que tot just acaba
d’arribar
cantant i
ballant al so de la cançó
Porqué yo me iré…
Àngels i querubins
s’han afegit a la moguda
bellugant els
seus eteris cossos
al ritme de l’encomanadissa
melodia.
La Mare i
Senyora, de la mà d’un bell
arcàngel es
mostra d’allò més
embadalida taral·lejant
i movent el cos
al compàs de
les notes d’aquelles cançons.
Mentre el
mestre Josep se les veu
amb el ribot
i un gros tauló.
En Josep
torna a la llar,
se sent un
fort terrabastall! Un colom blanc
fuig a
corre-cuita pel finestral,
la mestressa
amb posat de dona enfeinada
tot allisant-se
el vestit i el pentinat
—El Gabi és tant impetuós…—
s’adreça falaguera
al marit:
—Avui, Pep,
has tornat més aviat, no?
—Com tots els
dies, no et fot!
Respon el mestre
emmurriat.
—Què tenim
per dinar? —pregunta—
—T’he fet
aquell guisat que tant t’agrada.
Cabrit
estofat —respon la Maria—.
Música i
cançons sonen
cada cop amb
més força. El Josep
sembla ser
l’únic que no se n’assabenta.
Sempre ha
estat un talòs —pensa la Maria—,
un bon home
però, un talòs.
I el fillet, en
Jesús, sí home, sí!
Aquell que
els seus propis col·legues
van clavar a
la creu mentre el polític de torn
es rentava
les mans. Ho recordeu?
Ves per on,
ara s’ha fet amic del Nou vingut
—el Peret—
Al Noi “li va la marxa”
Consulteu els
evangelis, les bodes de Canà.
Al seu
costat, la Maria de Magdala
amb unes
quantes amigues, totes elles
“de la seva corda”.
Aquesta noia sempre
ha estat penjada del Jesús,
va calmar-li
la set al brocal del pou,
va
eixugant-li els peus amb els seus cabells.
Entre el Jesús, el Nou vingut, la Magdala
i la “penya” d’amigues, quin batibull han
muntat!
Borriquito como tu, Una lágrima cayó en la arena,
El mig amic, Ella tiene poder…, El muerto vivo,
cançons què,
el Peret va popularitzar anomenant-les
Rumba Catalana.
El Pare
Celestial fa com si no se n’adonés,
S’ho mira amb
complaença, a distància,
el rostre
dibuixa un somriure
carregat de
complicitat i un xic de nostàlgia.
De tant en
tant —pensa—, alguns homes
fan millors coses
que bombes i d’altres
diabòlics
enginys de guerra per destruirse-se
els uns als
altres. Creen Música, ritmes
i cançons per
omplir de melodies
l’Univers.
Al Peret
Creador de La Rumba
catalana
Traspassat el
27 d’agost del 2014
Pep López Badenas
